Quan Josep Maria Bartomeu va accedir a la presidència del club tenia la legitimitat estatutària per acabar el mandat, però ell mateix sabia que també s'havia de guanyar la legitimitat moral. I ho havia de fer en un clima de turbulència institucional i de dubtes esportius. Mereixia un cert marge de confiança, però la tranquil·litat es va acabar aviat. La conflictivitat social i la incapacitat de Tata Martino per encarrilar el projecte esportiu van enrarir l'ambient. I encara més quan l'aposta per Luis Enrique generava dubtes que van desembocar en la crisi d'Anoeta. A Bartomeu no li va quedar més remei que
arremangar-se.

Ara mateix, però, és molt difícil qüestionar que també s'ha guanyat la legitimitat moral. El balanç que va presentar ahir del que
ha estat aquesta temporada i dels últims cinc anys és molt
potent.

Tant se val. Ara s'haurà de guanyar la presidència en les eleccions que ell va decidir avançar per aportar calma a un ambient crispat el gener passat. Ho va fer a contracor, igualment com potser es va precipitar amb la destitució de Zubizarreta. Però li va servir per tenir el marge necessari per centrar-se en les prioritats, per enfocar el seu mandat.

La situació esportiva era tan controvertida que calia actuar. I des d'aquell moment, l'acció de govern es va desvincular de les rèmores del passat, de l'enfrontament. Va remodelar la cúpula executiva i va posar la proa del club al present i el futur immediat. Bartomeu no ho va fer explícit i potser hauria hagut dir que el passat era passat i que s'havien de dedicar totes les energies a posar les bases d'una obra de
govern que fonamentés la seva presidència.

No ho va dir, però ho ha fet.
El que havia de ser la seva legitimació per acabar el mandat serà el seu millor bagatge per a la campanya electoral, que ara serà més dura del que semblava per als que aspirin a desbancar-lo.