Amo del seu destí
Em costarà d'escriure aquest article. Perquè no sóc d'elogi fàcil. Però també perquè hi ha pel mig un component d'afinitat personal que inevitablement plana sobre el que penso del personatge. Ve de molts anys enrere, des que jo era un adolescent i assistia, fascinat, al reagrupament del ral·li de Montecarlo, a Pals. Justament els anys són el punt de partida de la renúncia de Salvador Servià al càrrec de director del circuit de Barcelona-Catalunya.
Amb Servià se'n va una manera de fer. Poques persones tenen un tarannà tan diferent del comú com ell. Més que el que pugui dir jo, ho podeu preguntar als alcaldes de Granollers i Montmeló i, sobretot, als treballadors del circuit, que us expliquin com ha canviat la manera de treballar en els últims quatre anys respecte a períodes anteriors.
Servià és un home de solucions. No l'he vist mai superat per les dificultats. Ni quan era pilot, ni en el món de l'empresa. Sempre ha analitzat el problema com una oportunitat per trobar una solució. Puc intuir que la seva etapa política va ser breu precisament perquè el Senat espanyol no és l'exemple d'institució al servei de la millora col·lectiva. I de problemes n'ha tractat una pila, també al circuit. Quan hi va arribar hi havia una plantilla desmotivada i unes finances inadmissibles en un context de crisi galopant. El mèrit és que, quatre anys i unes quantes retallades després, el circuit és un lloc obert, amb bon ambient i té una estabilitat i unes perspectives de futur com poques infraestructures d'aquest tipus a Europa. Ha passat a ser una qüestió de país, tant pels 332 milions d'euros d'impacte econòmic com pel suport institucional unànime que ha aconseguit gràcies a la gestió que se n'ha fet aquests últims quatre anys. I també és una qüestió de país pel pla director urbanístic que afecta les gairebé 600 hectàrees de Granollers, Montmeló i Parets que no ocupa la instal·lació i que serviran –amb el circuit com a imant– per donar un impuls a la zona a partir d'activitats tan diverses com la indústria i el comerç del motor, l'hostaleria, la formació, l'oci. Novament, la millor font per calibrar la potència del circuit com a motor són els alcaldes de la zona. Segur que són els més indicats per fer veure la realitat a la imminent alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
Torno a Salvador Servià. Deixa el circuit perquè ho decideix ell, perquè considera que ha acomplert l'encàrrec, perquè generacionalment toca i perquè l'últim que voldria és que l'haguessin de retirar. Però no es dedicarà a la vida contemplativa, no se n'anirà a pescar. L'ús generalitzat que es fa del terme emprenedor no fa justícia a qui ho és de veritat. Servià fa 71 anys que emprèn projectes i estaria bé que el del circuit no fos l'últim. El seu talent i capacitat d'aglutinar esforços ha de continuar al servei del país mentre ell vulgui. I, en un altre àmbit, un avís als dakarians: no ha dit l'última paraula.