Ha començat la cursa. El Barça és tan imperial que malgrat que el cent per cent dels presidents surten amb fang fins al coll i la gran majoria dels directius marxen amb tics nerviosos que no tenien quan van entrar, sant tornem-hi: Toni Freixa i Agustí Benedito ja s'han presentat en públic i avui Jordi Farré aprofundirà en el seu programa. Per a la setmana que ve: Josep Maria Bartomeu, Jordi Majó i Jan Laporta. Sis precandidats i veurem quants candidats.

Seran unes eleccions complicades. En el projecte esportiu de tots els programes només hi cabrà el debat del futbol de base, ja que la FIFA no permet lluïments individuals en forma de fitxatges i la banqueta està perfectament ocupada per Luis Enrique. Toni Freixa va encetar la discussió en la seva presentació de dimecres, però totes les parts hi insistiran. En el tema de la secretaria tècnica hi haurà matisos, però també és evident que cap precandidat s'atrevirà mai a discutir el model. Per fortuna està consolidat i, veient la trajectòria del Real Madrid de Florentino, el seu valor és cada dia més gran. Què pagaria el senyor Pérez per ser l'amo del model blaugrana? Aquest cop, doncs, les bufetades no tindran res a veure amb la pilota.

Els programes entraran en conflicte –ja veurem si en una simple batalla o en una guerra mundial– en temes com Qatar i l'Unicef, la construcció del nou Camp Nou i l'Espai Barça, la judicialització vergonyant del club, la sanció de la FIFA i, fins i tot, el posicionament de l'entitat en el procés català. I aquí no hi haurà pietat, ja que totes les causes són prou importants perquè els aspirants es posicionin davant dels socis.

El procés ha començat fatal i totes les parts ho saben. S'accepta que el president Bartomeu fitxi Aleix Vidal dos dies abans de dimitir encara que d'aquí a un mes l'exjugador del Sevilla valdria la meitat de diners (pagats pel Barça, és clar); s'accepta que la tarda abans de plegar renovin Alves i Luis Enrique perquè una foto és una foto, i dues són la repera. En fi, com esportivament són dues bones notícies, obviarem l'actuació electoral evident. Va ser una bona maniobra, una més d'aquell full de ruta ideat per quatre persones (i amagat fins i tot als companys directius) el mes de gener i que ha portat el president a protagonitzar més de cent actes pagats pel FC Barcelona utilitzant l'estructura i els treballadors del club en benefici propi. S'accepta pop com a animal de companyia.

Ara bé, fixar la data de les eleccions per al dissabte 18 de juliol és una nova prova que això no serà ni net ni polit. Posar traves a la democràcia és lícit, però extraordinàriament reprovable i embruta un dels valors més sagrats de l'entitat. El Barça, que sempre ha estat al costat de tots els moviments socials impulsats per la ciutadania catalana, no pot embrutar les seves pròpies eleccions amb moviments que allunyin els socis de les urnes per provocar una participació baixa que afavoreixi els interessos de l'amo. I encara menys fer veure que tots som rucs. “Posem les eleccions en dissabte, però diem al director general del club que busqui autocars per afavorir l'assistència.” Sí però no. Actuacions habituals del Barça del passat en un moment en què es discuteix el Barça del
futur.