‘Fair play' electoral?

Ha començat la cursa. El Barça és tan impe­rial que mal­grat que el cent per cent dels pre­si­dents sur­ten amb fang fins al coll i la gran majo­ria dels direc­tius mar­xen amb tics ner­vi­o­sos que no tenien quan van entrar, sant tor­nem-hi: Toni Freixa i Agustí Bene­dito ja s'han pre­sen­tat en públic i avui Jordi Farré apro­fun­dirà en el seu pro­grama. Per a la set­mana que ve: Josep Maria Bar­to­meu, Jordi Majó i Jan Laporta. Sis pre­can­di­dats i veu­rem quants can­di­dats.

Seran unes elec­ci­ons com­pli­ca­des. En el pro­jecte espor­tiu de tots els pro­gra­mes només hi cabrà el debat del fut­bol de base, ja que la FIFA no per­met lluïments indi­vi­du­als en forma de fit­xat­ges i la ban­queta està per­fec­ta­ment ocu­pada per Luis Enri­que. Toni Freixa va ence­tar la dis­cussió en la seva pre­sen­tació de dime­cres, però totes les parts hi insis­ti­ran. En el tema de la secre­ta­ria tècnica hi haurà mati­sos, però també és evi­dent que cap pre­can­di­dat s'atre­virà mai a dis­cu­tir el model. Per for­tuna està con­so­li­dat i, veient la tra­jectòria del Real Madrid de Flo­ren­tino, el seu valor és cada dia més gran. Què paga­ria el senyor Pérez per ser l'amo del model blau­grana? Aquest cop, doncs, les bufe­ta­des no tin­dran res a veure amb la pilota.

Els pro­gra­mes entra­ran en con­flicte –ja veu­rem si en una sim­ple bata­lla o en una guerra mun­dial– en temes com Qatar i l'Uni­cef, la cons­trucció del nou Camp Nou i l'Espai Barça, la judi­ci­a­lit­zació ver­go­nyant del club, la sanció de la FIFA i, fins i tot, el posi­ci­o­na­ment de l'enti­tat en el procés català. I aquí no hi haurà pie­tat, ja que totes les cau­ses són prou impor­tants perquè els aspi­rants es posi­ci­o­nin davant dels socis.

El procés ha començat fatal i totes les parts ho saben. S'accepta que el pre­si­dent Bar­to­meu fitxi Aleix Vidal dos dies abans de dimi­tir encara que d'aquí a un mes l'exju­ga­dor del Sevi­lla val­dria la mei­tat de diners (pagats pel Barça, és clar); s'accepta que la tarda abans de ple­gar reno­vin Alves i Luis Enri­que perquè una foto és una foto, i dues són la repera. En fi, com espor­ti­va­ment són dues bones notícies, obvi­a­rem l'actu­ació elec­to­ral evi­dent. Va ser una bona mani­o­bra, una més d'aquell full de ruta ideat per qua­tre per­so­nes (i ama­gat fins i tot als com­panys direc­tius) el mes de gener i que ha por­tat el pre­si­dent a pro­ta­go­nit­zar més de cent actes pagats pel FC Bar­ce­lona uti­lit­zant l'estruc­tura i els tre­ba­lla­dors del club en bene­fici propi. S'accepta pop com a ani­mal de com­pa­nyia.

Ara bé, fixar la data de les elec­ci­ons per al dis­sabte 18 de juliol és una nova prova que això no serà ni net ni polit. Posar tra­ves a la democràcia és lícit, però extra­or­dinària­ment repro­va­ble i embruta un dels valors més sagrats de l'enti­tat. El Barça, que sem­pre ha estat al cos­tat de tots els movi­ments soci­als impul­sats per la ciu­ta­da­nia cata­lana, no pot embru­tar les seves pròpies elec­ci­ons amb movi­ments que allu­nyin els socis de les urnes per pro­vo­car una par­ti­ci­pació baixa que afa­vo­reixi els interes­sos de l'amo. I encara menys fer veure que tots som rucs. “Posem les elec­ci­ons en dis­sabte, però diem al direc­tor gene­ral del club que bus­qui auto­cars per afa­vo­rir l'assistència.” Sí però no. Actu­a­ci­ons habi­tu­als del Barça del pas­sat en un moment en què es dis­cu­teix el Barça del
futur.