Quan fa mal, fa mal

Gerard Piqué va rebre rei­te­ra­des xiu­la­des dijous en el par­tit que va jugar la selecció espa­nyola con­tra Costa Rica a l'estadi Reino de León de la ciu­tat de Lleó. Es vol fer veure que tot venia a tomb de l'acu­dit que el defensa va fer durant la cele­bració de la Cham­pi­ons en relació amb la festa de l'artista Kevin Roldán i Cris­ti­ano Ronaldo. Però no. Es podria apos­tar sense gaire risc que les matei­xes parau­les fes­ti­ves en boca de qual­se­vol juga­dor de la selecció que no fos català ni del Barça hau­rien pas­sat com a fruit d'aque­lla gràcia espa­nyola tan enal­tida quan es vol i no hau­ria pro­vo­cat aital xiu­lada.

Ahir, el selec­ci­o­na­dor Del Bos­que va fer el que tocava: va treure importància al que va fer Piqué (com ja havia fet prèvia­ment, només fal­ta­ria) i va qua­li­fi­car d'anècdota allò que molts volen ele­var a cate­go­ria. La rea­li­tat, però, és que la reacció d'una part del Reino de León va més enllà de Kevin Roldán. Aque­lla xiu­lada no va d'un acu­dit i una festa, aque­lla reacció parla del balanç nefast d'una tem­po­rada, la del Real Madrid, que, com una but­llofa, fa mal només de pen­sar-hi.

Al cap­da­vall, hi ha xiu­la­des que són fruit de la impotència, com n'hi ha que mos­tren la des­a­pro­vació d'un poble (i dos) con­tra una ins­ti­tució que repre­senta el que repre­senta. I ves que la xiu­lada de León no tin­gui també a veure amb la que va ensor­dir el Camp Nou en la final de la copa del Rei.