La vida d'un club com el Barça es demostra en la riquesa interior, en la pluralitat de persones que el volen dirigir, per reconduir-lo o deixar-lo tal com està. No es pot demanar més després d'haver-ho guanyat tot.

És senyal de vida creativa la lluita per ser president del Barça; és un dèficit el contrari, això és, estar buscant comprador o que un club estigui en mans d'un milionari que fa i desfà al seu antull. No hi ha color: el nostre ADN és ser crítics i competitius.

A qui han de votar els socis? A qui considerin millor tot mirant programes, resultats i trajectòries. A qui proposi pau social en el club dins la discrepància. Tots els precandidats són culers sense màcula. Gent que està a favor de seguir la trajectòria d'èxits del club. O el que és el mateix, Masia, planter i recursos, valors i comptes clars. Donar suport al que els aficionats defensen des de la catalanitat i la democràcia. Corregint errades i volent fer l'entitat més i més gran. I tots rebutjant querelles.

El Barça ha de créixer en la millora del Camp Nou, en la trobada de solucions al Mini, en un nou Palau I a la ciutat esportiva Joan Gamper. Tots els candidats han d'estendre la mà als altres per superar guerres internes i divisions que res aporten i ens afebleixen. Ha de seguir optant per unes seccions que ens fan únics al món. Professionals o mig amateurs, però sempre lluitant pel màxim. Ha de fer mans i mànigues per fer més fraternal la relació amb la resta de clubs catalans. Des de la rivalitat quan hi sigui, des la generositat sempre que es pugui.

Estant al cim del futbol mundial, amb una plantilla que té anys de recorregut i una allau d'idees que fan una escudella excel·lent per poder encarar amb tota esperança el futur.