Candidats de bon veure

La vida d'un club com el Barça es demos­tra en la riquesa inte­rior, en la plu­ra­li­tat de per­so­nes que el volen diri­gir, per recon­duir-lo o dei­xar-lo tal com està. No es pot dema­nar més després d'haver-ho gua­nyat tot.

És senyal de vida cre­a­tiva la lluita per ser pre­si­dent del Barça; és un dèficit el con­trari, això és, estar bus­cant com­pra­dor o que un club esti­gui en mans d'un mili­o­nari que fa i desfà al seu antull. No hi ha color: el nos­tre ADN és ser crítics i com­pe­ti­tius.

A qui han de votar els socis? A qui con­si­de­rin millor tot mirant pro­gra­mes, resul­tats i tra­jectòries. A qui pro­posi pau social en el club dins la dis­crepància. Tots els pre­can­di­dats són culers sense màcula. Gent que està a favor de seguir la tra­jectòria d'èxits del club. O el que és el mateix, Masia, plan­ter i recur­sos, valors i comp­tes clars. Donar suport al que els afi­ci­o­nats defen­sen des de la cata­la­ni­tat i la democràcia. Cor­re­gint erra­des i volent fer l'enti­tat més i més gran. I tots rebut­jant que­re­lles.

El Barça ha de créixer en la millora del Camp Nou, en la tro­bada de solu­ci­ons al Mini, en un nou Palau I a la ciu­tat espor­tiva Joan Gam­per. Tots els can­di­dats han d'esten­dre la mà als altres per superar guer­res inter­nes i divi­si­ons que res apor­ten i ens afe­blei­xen. Ha de seguir optant per unes sec­ci­ons que ens fan únics al món. Pro­fes­si­o­nals o mig ama­teurs, però sem­pre llui­tant pel màxim. Ha de fer mans i mànigues per fer més fra­ter­nal la relació amb la resta de clubs cata­lans. Des de la riva­li­tat quan hi sigui, des la gene­ro­si­tat sem­pre que es pugui.

Estant al cim del fut­bol mun­dial, amb una plan­ti­lla que té anys de recor­re­gut i una allau d'idees que fan una escu­de­lla excel·lent per poder enca­rar amb tota espe­rança el futur.