Tot just fèiem l'aproximació al plat fort del dia, un dels meus favorits. I va sortir a la conversa: “Ostres, tu! Quina marxa va fer ahir Luis Enrique, que ho he vist al diari?”, em va demanar un company de la grupeta, la Cosa Nostra. La Volta Cadí Moixeró? A aquella hora del matí i encara en procés de digestió de l'esmorzar dels diumenges, què volen...? El port, molt bé, l'havia fet el tècnic del Barça el dimarts previ a la final de Berlín, amb parada a la fonda de Castellar de n'Hug. No sé d'on sortia, a nosaltres ens agafa més a prop i, si parem a fer el toc, és als Alabaus. I recordo que era quatre dies abans de la cinquena perquè, aquell dia i en el primer dels cinc ports que fèiem per cobrir un desnivell similar al de Lucho i el seu ajudant a Navarra, també sortia, en una d'aquelles converses amb les quals es trenca el silenci en pujada i en una mostra que les pulsacions tampoc van tan amunt com podrien anar.

Hores després, ja a casa, vaig veure en aquest mateix diari i a la secció de Barça la notícia que era l'Irati Xtrem navarresa, amb Larrau inclòs –ens veurem aviat a la Transpyr un altre cop i espero que com fa un any– la marxa que havia fet el designat millor entrenador de la lliga.

Està bé i és un bon pla de vacances. Segur que l'any que ve superen els 1.200 inscrits i potser creixerà, també, la seva notorietat. No li cal, això, a la que fem avui. Amb sorteig previ com en les peticions d'entrades per a les finals. L'any passat ens va tocar i després, en una foto, vaig veure que quan un port duia a roda el que va ser migcampista del València membre de la triple A que volia fitxar la junta de Laporta en la seva primera temporada. És clar que aquell dia vaig trigar 28 minuts a passar per sota l'arc de sortida i ell sortia amb els VIP. Aquest any no ens va tocar, i per assegurar la plaça per al 2016 fem la curta. Però vam sortir dimecres a les 7 del matí de casa i portarem quatre dies seguits. Així que serà un pim-pam, això. Vacances.