Ja hi són tots

Con­vo­car unes elec­ci­ons a la pre­sidència del FC Bar­ce­lona en ple estiu, sense com­pe­tició fut­bolística i venint d'una tem­po­rada tri­om­fant no sem­bla un bon moment que faci pen­sar en una gran par­ti­ci­pació. Tot al con­trari. Qui con­voca té la pae­lla pel mànec i fa i desfà com li sem­bla. Tam­poc no serà fàcil acon­se­guir les fir­mes dels socis. Per alguns serà feina per no res. Però, ves per on, apa­reix l'expre­si­dent Laporta anun­ci­ant que vol ser can­di­dat en unes elec­ci­ons que es con­vo­quen després de la tem­po­rada del tri­plet, sense com­pe­tició fut­bolística i en ple mes de juliol. Tot ple­gat pren nous al·lici­ents. Laporta es veu amb cor de tor­nar cinc anys després i enfron­tar-se a Bar­to­meu, que té el tri­plet sota el braç. Hem de pen­sar que seran unes elec­ci­ons pre­si­den­ci­als de tots con­tra Laporta. O de tots con­tra Bar­to­meu. O de Laporta con­tra Bar­to­meu. O Bar­to­meu vol­dria igno­rar Laporta. Impos­si­ble. Són estils dife­rents que bus­quen recu­pe­rar la pre­sidència. Bar­to­meu ha mar­xat amb els deu­res fets i amb algun cop d'efecte que ha satis­fet el bar­ce­lo­nisme, però se sap que els èxits espor­tius no són eterns i no poden enllu­er­nar la gestió que cal que es faci al club en els pro­pers anys. En el fut­bol la memòria és molt fràgil. Espor­ti­va­ment, Bar­to­meu ha tan­cat la tem­po­rada del pri­mer equip i ho ha fet amb un entre­na­dor d'èxit reno­vat i les estre­lles del pri­mer equip garan­ti­des per als pro­pers anys. Laporta voldrà lluir una època glo­ri­osa del Barça que ell va pre­si­dir i segur que recla­marà i recor­darà els valors que ell sem­pre defensa per al club.

Els altres qua­tre pre­can­di­dats es resis­ti­ran a per­dre pis­to­nada si agafa empenta l'enfron­ta­ment entre Laporta i Bar­to­meu. Es resis­ti­ran a ser ele­ments d'acom­pa­nya­ment. Aques­tes elec­ci­ons seran de tots con­tra tots o es bus­ca­ran ali­an­ces? Ara no hi ha can­di­dats mal­grat la presència en els mit­jans de comu­ni­cació que tots ple­gats tenen i bus­quen. Tot­hom que reu­neixi les con­di­ci­ons de soci ara per ara pot ser només pre­can­di­dat. Fins que no es vali­den les fir­mes no hi ha res en ferm. Ara són pre­can­di­dats que han de tro­bar les sig­na­tu­res. No sabem amb qui i amb què arri­ben sota el braç. Ni qui­nes pro­pos­tes tenen. Ara tots es dosi­fi­quen. Sem­bla que Bar­to­meu surt amb avan­tatge pels resul­tats espor­tius però amb una citació judi­cial anun­ci­ada. Ene­mic decla­rat de Laporta, íntim de Rosell, se li obre una cam­pa­nya moguda. Laporta segur que el mar­carà de prop. Freixa tam­poc no obli­darà que es va sen­tir arra­co­nat com a direc­tiu i els altres tres bus­ca­ran tro­bar un espai al marge dels esti­ra­bots que poden aparèixer entre tots ple­gats. Es par­larà, com sem­pre, de qui te accés al cens per acce­dir als socis i reco­llir les fir­mes en una època esti­uenca molt com­pli­cada i sense fut­bol a l'estadi. Poden entrar en una cam­pa­nya del “i tu més” o “jo també, i millor”. El que hau­ria de ser una gran festa bar­ce­lo­nista pot ser un tràmit en ple mes de juliol. Hi ha sis pre­can­di­dats.