El conte que no s'acaba mai i que té més desplegables que el contracte de Qatar. Un rere l'altre. Aquesta setmana l'Audiencia Nacional ha acceptat a tràmit una querella del fons d'inversió brasiler DIS contra el Barça, contra Neymar i el seu pare i contra els expresidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, per corrupció i estafa. DIS tenia l'any 2013 el 40% dels drets del futbolista quan el Barça el va fitxar, i va guanyar 6,8 milions d'euros dels suposats 17,1 que el Barça va revelar que havia costat l'operació. El fons creu que l'enginyeria financera feta servir entre els dos clubs el va perjudicar.

Avui es presenta Bartomeu com a precandidat i, per tant, podrà explicar què li sembla aquest nou episodi. De moment, l'única opinió que tenim és la del mateix club, que, en un comunicat, va reiterar la seva innocència. En aquesta línia no cal ser gaire hàbil per saber què dirà avui el darrer cap del govern culer. Deixant de banda les qüestions jurídiques (ja decidirà la justícia), a Bartomeu, això sí, li haurem de reclamar una mica més de rigor, ja que la nota obvia elements clau i mira de confondre l'aficionat en un moment cabdal per al futur de l'entitat.

Deia el comunicat del Barça que “la querella ha estat admesa a tràmit pel mateix jutjat de l'Audiencia Nacional que fa uns mesos va negar la possibilitat a DIS de personar-se en el procediment iniciat per falta de legitimació”. És cert. El jutge Ruz no va permetre que s'afegissin a la querella presentada pel soci Jordi Cases, entre altres qüestions, perquè els motius eren diferents: la de Cases acusava els dirigents de gestió deslleial i la de DIS, de corrupció i estafa. Què ha fet DIS? Presentar una nova querella que, és clar, ha acceptat el jutge De la Mata.

Diu també el comunicat que “en tot cas, les qüestions plantejades per DIS haurien de resoldre's en relació amb el Santos FC”. En aquest sentit, Bartomeu hauria d'explicar per què va signar un annex al contracte del 31 de maig del 2013 pel qual el Barça fitxava Neymar per 17,1 milions. El document en qüestió, de la mateixa data i de tres folis, explica en el punt quatre que si, després d'un procés jurídic, el Barcelona i el Santos estiguessin obligats a donar més diners a DIS, tots dos clubs pagarien al 50% la diferència entre el que ja havien abonat (exactament 6.840.000) i el que el jutge ordenés. O sigui, tots dos reconeixien per escrit que, si un dia els enganxaven, es repartirien la pena. El Barça i el Santos. Tots dos. Al 50%. Per escrit. El jutge Ruz no va veure mai aquest document. Amb la nova querella ha sortit de les clavegueres. Document annex per aquí, document annex per allà... Ja va sortir el del segon partit amistós que no s'ha jugat, i ara, també, el de DIS. N'hi ha cap altre?