El conte que no s'acaba mai i que té més des­ple­ga­bles que el con­tracte de Qatar. Un rere l'altre. Aquesta set­mana l'Audi­en­cia Naci­o­nal ha accep­tat a tràmit una que­re­lla del fons d'inversió bra­si­ler DIS con­tra el Barça, con­tra Ney­mar i el seu pare i con­tra els expre­si­dents San­dro Rosell i Josep Maria Bar­to­meu, per cor­rupció i estafa. DIS tenia l'any 2013 el 40% dels drets del fut­bo­lista quan el Barça el va fit­xar, i va gua­nyar 6,8 mili­ons d'euros dels supo­sats 17,1 que el Barça va reve­lar que havia cos­tat l'ope­ració. El fons creu que l'engi­nye­ria finan­cera feta ser­vir entre els dos clubs el va per­ju­di­car.

Avui es pre­senta Bar­to­meu com a pre­can­di­dat i, per tant, podrà expli­car què li sem­bla aquest nou epi­sodi. De moment, l'única opinió que tenim és la del mateix club, que, en un comu­ni­cat, va rei­te­rar la seva innocència. En aquesta línia no cal ser gaire hàbil per saber què dirà avui el dar­rer cap del govern culer. Dei­xant de banda les qüesti­ons jurídiques (ja deci­dirà la justícia), a Bar­to­meu, això sí, li hau­rem de recla­mar una mica més de rigor, ja que la nota obvia ele­ments clau i mira de con­fon­dre l'afi­ci­o­nat en un moment cab­dal per al futur de l'enti­tat.

Deia el comu­ni­cat del Barça que “la que­re­lla ha estat admesa a tràmit pel mateix jut­jat de l'Audi­en­cia Naci­o­nal que fa uns mesos va negar la pos­si­bi­li­tat a DIS de per­so­nar-se en el pro­ce­di­ment ini­ciat per falta de legi­ti­mació”. És cert. El jutge Ruz no va per­me­tre que s'afe­gis­sin a la que­re­lla pre­sen­tada pel soci Jordi Cases, entre altres qüesti­ons, perquè els motius eren dife­rents: la de Cases acu­sava els diri­gents de gestió des­lle­ial i la de DIS, de cor­rupció i estafa. Què ha fet DIS? Pre­sen­tar una nova que­re­lla que, és clar, ha accep­tat el jutge De la Mata.

Diu també el comu­ni­cat que “en tot cas, les qüesti­ons plan­te­ja­des per DIS hau­rien de resol­dre's en relació amb el San­tos FC”. En aquest sen­tit, Bar­to­meu hau­ria d'expli­car per què va sig­nar un annex al con­tracte del 31 de maig del 2013 pel qual el Barça fit­xava Ney­mar per 17,1 mili­ons. El docu­ment en qüestió, de la mateixa data i de tres folis, explica en el punt qua­tre que si, després d'un procés jurídic, el Bar­ce­lona i el San­tos esti­gues­sin obli­gats a donar més diners a DIS, tots dos clubs paga­rien al 50% la diferència entre el que ja havien abo­nat (exac­ta­ment 6.840.000) i el que el jutge ordenés. O sigui, tots dos reco­nei­xien per escrit que, si un dia els engan­xa­ven, es repar­ti­rien la pena. El Barça i el San­tos. Tots dos. Al 50%. Per escrit. El jutge Ruz no va veure mai aquest docu­ment. Amb la nova que­re­lla ha sor­tit de les cla­ve­gue­res. Docu­ment annex per aquí, docu­ment annex per allà... Ja va sor­tir el del segon par­tit amistós que no s'ha jugat, i ara, també, el de DIS. N'hi ha cap altre?