18-J
a cara entre Bartomeu i Laporta, amb el permís de Benedito
En política ens hem acostumat a posar abreviatures a totes les dates importants, una fórmula que al final pot acabar sent un embolic per a la gent. El 9 de novembre, el dia de la consulta, és el 9-N; el referèndum intern que es va fer a Unió el 14 de juny és el 14-J; les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre és el 27-S, etcètera. Seguint amb aquest model, el 18-J és la data marcada en vermell en el calendari del Barça, el 18 de juliol, el dia en què se celebraran les eleccions al club blaugrana.
En condicions normals, i després d'haver guanyat el segon triplet de la història, aquests comicis gairebé no s'haurien ni de celebrar. En qualsevol club normal, el president que hagués aconseguit aquesta fita seria proclamat a la búlgara i ningú gosaria fer-li ombra. Però, des de quan el Barça és un club normal? Mai ho ha estat. Només aquesta estranyesa explica, per exemple, que hagi guanyat dos triplets just després de dos episodis convulsos: la moció de censura a Joan Laporta i la crisi institucional viscuda enguany a mitjan temporada amb la fugida de Sandro Rosell i la destitució d'Andoni Zubizarreta.
Partint d'aquesta premissa de raresa, sis precandidats es presenten a la presidència del Barça, i tot indica que hi pot haver un cara a cara entre Bartomeu i Laporta, amb el permís de Benedito, que fa uns quants anys que fa precampanya pel territori i que no es pot descartar que doni la sorpresa si els altres dos precandidats es despisten i s'enreden en una guerra bruta.
De moment, parlem de precandidats, perquè fins a la setmana vinent no es dirimirà quins passen el tall i aconsegueixen les signatures necessàries per poder aspirar formalment a presidir el club blaugrana.
La figura de Laporta
És evident que en aquesta campanya la gran majoria de focus mediàtics es dirigiran cap a Laporta, ja sigui per bé o per mal. La seva figura no deixa indiferent ningú, i té tants partidaris com detractors. Fa tres mesos, abans que es guanyés el triplet, hauria apostat a ulls clucs que Laporta guanyaria sense oposició les eleccions. Però ara la situació és diferent. És cert que la gestió de Bartomeu ha tingut moltes llacunes i que té la llosa de la imputació pel cas Neymar, però el triplet pot fer decantar la balança, sobretot entre els socis més conservadors i que prefereixen una línia continuista.
Jo no sóc soci, però, si ho fos, reconec que el meu vot seria per a Joan Laporta. Sóc conscient del defectes d'ego i histrionisme que a vegades arrossega, però també s'ha de tenir en compte que Laporta va apostar per Unicef i no per Qatar –un país que voreja la dictadura–, i que té molt clar que el Barça s'ha de convertir en una estructura d'estat de la nova República Catalana que s'ha de construir a partir del 27-S.
