El perfil del president
Que tingui les idees clares, que no li tremolin les cames en els moments més delicats, que prengui les decisions oportunes amb fermesa i determinació, que estigui disposat a barallar-se amb qui sigui en defensa dels interessos del Barça i que sàpiga utilitzar el potencial del club en tota la seva dimensió per estar sempre en disposició de competir al màxim nivell per aspirar a guanyar-ho tot, respectant sempre els valors que han fet del Barça un club tan especial i tan admirat arreu del món. M'és bastant igual que el president del Barça porti ulleres de cul de got o gasti aires de seductor de peli italiana, el que vull és que el futur dipositari de la confiança dels socis sigui el més capaç i s'acosti al meu perfil ideal.
Les eleccions a la presidència del Barça haurien de ser una mostra de maduresa social de l'entitat. En un moment de felicitat absoluta, després d'una temporada duríssima –en tots els sentits–, però que vam saber reconduir perquè tingués un final perfecte, no ha de significar cap problema, ans al contrari, sotmetre a un debat profund la manera de gestionar un club global com el nostre. Però cal plantejar discursos d'altura i oblidar rancúnies del passat. En aquesta línia i de moment: força soroll i poqueta música (Per cert: Laudrup? Al·lucinant! El Barça no paga els traïdors. Fi de la discussió. Tot i que el tema –que és de fons– es mereixeria una contraportada sencera).
Alerta! Perquè nosaltres no podem comptar –ni ho voldríem– amb els favors dels poders reals i fàctics existents (contràriament al que passa al club fundat pels germans Padrós), ni tampoc som propietat d'un xeic del petroli o d'un magnat del gas rus disposat a dilapidar cada estiu una part de les seva immensa fortuna a pentinar el mercat. Nosaltres som uns 140.000 socis. Aquest és el nostre orgull. I els nostres dirigents han de ser extremadament curosos, molt intel·ligents i pragmàtics per saber generar els enormes ingressos necessaris per fer sostenible un projecte tan ambiciós de club amb mentalitat de campió i que no només juga a futbol. Som multiesportius.
No m'agrada Qatar
En aquest sentit, la publicitat que estampem a la gloriosa samarreta blaugrana és bàsica per quadrar el pressupost. A mi m'incomoda que el nom del Barça estigui associat al de Qatar. Deixant de banda els aspectes ètics, que no són pas tema menor si admetem que un dels nostres patrimonis immaterials és, precisament, el dels valors que s'associen al nostre nom “que el sap tothom”, i centrant-nos exclusivament en l'aspecte crematístic del negoci: d'entrada, em pregunto quina conya és aquesta d'haver de compartir un patrocinador amb el PSG i, per a més inri, com a plat de segona taula.
Dir futbol és dir Barça. Em costa molt de creure que sent campions de tot, amb Messi, amb més seguidors que ningú a les xarxes socials... no es pugui aconseguir el millor dels contractes mai signats amb una multinacional que no sigui la dels finançadors dels cafres d'Estat Islàmic. Associant-se al Barça, Qatar neteja la seva imatge a costa d'embrutar la nostra. I si acceptéssim aquest dolorós peatge, amb l'argument indiscutible que per pagar els millors jugadors necessitem calés a cabassos, Qatar ens hauria de pagar molt més que el que qualsevol altre patrocinador paga a qualsevol altre club del món. Ho sento, però no em quadra.
