M'importa un rave a qui donen el premi Princesa d'Astúries de l'esport, però agrairia molt als senyors i senyores del jurat d'aquest premi, que la propera vegada que posin en marxa la repartidora li donin a la selecció espanyola d'hoquei sobre patins. De veritat que s'ho mereixen. Han guanyat més títols mundials i europeus que cap altra selecció roja i tenen el rècord de sis títols mundials seguits –ara estan lluitant pel setè– que mai ningú ha aconseguit. No poden tornar a rebutjar-los com han fet els últims anys.

Ja sé que la immensa majoria dels jugadors i entrenadors que han aconseguit aquests títols són catalans i que les banderes espanyoles acostumen a no formar part de les celebracions. De fet, si repassen les fotografies dels títols de l'última dècada, veuran que la bandera espanyola no hi falta mai, però que només hi ha un jugador –o dos, si l'equip està format per nou catalans i un no català– que la mostra amb orgull. De veritat, senyors i senyores del jurat, dubto que hi hagi algun jugador en alguna selecció espanyola que se senti més orgullós de guanyar títols per a Espanya que el capità de la roja més llorejada: Pedro Gil. I al seu costat sempre tindrà el president de la federació espanyola, Carmelo Paniagua, l'estilet que va impedir la secessió espanyola en aquell triangle mortal de fa deu anys en les reunions i assemblees de Miami, Fresno i Roma. Només pel patriotisme de Pedro Gil i els serveis dignes del CNI de Paniagua es mereixen el
premi.

I d'aquesta manera, un cop els hi donin, deixaran de donar la tabarra i ens podrem ocupar de coses més importants. I com que espero que quedin pocs campionats en què els jugadors catalans hagin de jugar en nom d'una selecció que no és la seva, millor que donin ara el premi Pincesa d'Astúries a la selecció espanyola d'hoquei sobre patins, perquè si esperen uns anys es quedaran sense motius per donar-li: sense els jugadors catalans, la selecció espanyola –Pedro Gil tampoc serà etern– difícilment tornarà a guanyar mai més res.

Com deia, aquests dies nou jugadors catalans i un asturià estan lluitant per guanyar un altre mundial. Diumenge, durant l'Espanya-Angola que feien per Teledeporte, els comentaristes van fer esment del campionat estatal de seleccions sub-16 que es va jugar a Alcobendas. Van explicar que havien guanyat les seleccions d'Astúries en dones i de Galícia en homes. Fins aquí una informació correcta. Tot seguit va venir una afirmació en el sentit que els títols d'asturianes i gallecs demostraven que hi havia hoquei més enllà de Catalunya. Perfecte. Només es van oblidar d'esmentar que les seleccions catalanes no havien participat en el campionat. No deixis mai que la realitat t'espatlli un bon muntatge. El dubte que tinc és si es va tractar d'ignorància o de mala llet.