La meva decisió!
torni a ser president
del Barça
Ja som de ple en les eleccions. Hi ha set opcions que volen arribar a la presidència del nostre club (sí, el dels socis). Des de dilluns tenim tots els precandidats treballant per assolir el primer gran pas, les signatures, que difícilment podran aconseguir tots. Hi ha diverses estratègies al voltant de les firmes: uns, donant per fet que passaran el tall, en volen moltes per tal de demostrar la seva capacitat i donar un cop important (pel que fa a imatge) i uns altres volen arribar al tall per tal de continuar i convertir-se en candidats, ja que això els permetrà seguir parlant del seus projectes i tenir més presència en els mitjans. Sí, ja som al ball.
Avui vull fer un exercici que crec que és molt saludable i que ben fet pot ser molt profitós per al Barça i el barcelonisme. Parlaré del que penso i de quina és la meva opció de Barça de futur sense entrar en el joc brut que, per desgràcia, és tan utilitzat per tal d'influir negativament en les persones i, en aquest cas, en el soci. No crec en el “i tu més”, i tampoc crec en la venjança i l'odi. A més, em sembla que totes les possibilitats no només són respectables, sinó que demostren la força plural i global del millor club del món. Al davant de tot som i serem barcelonistes i com a tals hem de lluitar tots junts amb molta força, pel present i pel futur del Barça. Estic content de veure com set barcelonistes es veuen capacitats i tenen la determinació d'ajudar activament el Barça. De fet, segur que tots hi poden aportar molt. Em sento orgullós, un cop més, de veure que realment ser del Barça és el millor que hi ha.
La meva opció i la de la gent que m'acompanya des de fa uns anys és la del canvi. Creiem que s'acaba una etapa i que n'ha de començar una altra. El Barça que volem es basa en una filosofia i model que ens identifica clarament amb el que proposa i garanteix Joan Laporta. Cruyff, Masia, seccions, Unicef i Catalunya. D'altra banda, he de dir que el fet de que vagi acompanyat de gent com Enric Masip, Roger Grimau, Audie Norris i Éric Abidal també m'agrada com a plantejament del Barça dels pròxims anys. Especialment, per mi, l'Enric Masip com a persona i com a esportista defineix perfectament el que jo vull per al Barça (força, lluita, constància, respecte i honor). Sota el nostre punt de vista, Joan Laporta és una garantia de present i futur d'un Barça amb valors, amb èxits esportius en el futbol i en totes les seccions i formador de gent jove.
M'agrada més Unicef que Qatar i gràcies a la meva activitat professional tinc relació amb empreses de tot el món i crec fermament que aspectes com el de la publicitat es poden millorar al nostre club. Estic d'acord amb en Joan Laporta quan diu que el Barça val més que el Manchester o qualsevol club del món. No només això, sé perfectament que portant Unicef al pit podem tenir molta capacitat per atraure publicitat directa i indirecta adequada per a la nostra samarreta i per al nostre club. Sí, no ho negaré, és clar que també hi ha una part més de cor i sentiment, però això és una de les coses que més identifica tots els barcelonistes i m'agrada que sigui així, em sembla que ens humanitza. Sí, jo/nosaltres donem suport a Joan Laporta perquè torni a ser president del Barça.