Reconforta veure com les eleccions del Barça uneixen el barcelonisme, tan dividit en altres temps. És fantàstic escoltar el precandidat Josep Maria Bartomeu mentre explica que el seu programa i el de Jan Laporta són idèntics pel que fa a matèries com Johan Cruyff i la Masia, és a dir, en el projecte futbolístic. Els dos expresidents han guanyat el triplet amb la mateixa essència, però amb matisos diferents, tot i que fa gràcia veure les interpretacions que es fan de la cosa. Bartomeu lloant Cruyff i inflant el pit pels resultats de la temporada del primer equip i de la Masia. Me l'imagino buscant les raons de l'èxit dels de Luis Enrique i les del fracàs del d'Eusebio i Vinyals, entre d'altres. El coneixement i la fortuna, de vegades, transiten per territoris inexplicables. Com és possible que Barto hagi triomfat amb allò que desconeix (el futbol) i fracassat amb el que domina (bàsquet)? Ni ell té la resposta.

Qui està tranquil és Éric Abidal. És el director esportiu de Laporta, però escoltant alguns dels precandidats no cal que es preocupi gens. Si no fa una feina, en farà una altra. Tothom el vol. Tothom ha parlat amb ell. Ha dit que no a moltes propostes, però resulta que és patrimoni del club i, per tant, endavant amb el francès. Sigui meu o teu, jo me'l quedo. Les eleccions permeten veure de tot...

Per exemple, amb Qatar. Cinc candidatures (Benedito, Farré, Freixa, Laporta i Majó) no la volen en cap cas; una sisena n'està enamorada (Bartomeu) i l'última (Batiste) no opina d'aquestes coses. La tendència és clara..., però seria excepcional que el FC Barcelona (com a gran club demòcrata), ara en temps d'idees, expliqués el maleït contracte de la discòrdia perquè tots els socis poguessin votar amb coneixement de causa d'un tema que genera tant debat. Es quedaran amb les ganes. Com de saber la veritat de l'economia.

Bartomeu diu que l'Espai Barça només es portarà a terme si ell és l'escollit. Segur que el seu Espai Barça només el farà ell. La resta no coneix els números i, per tant, té sentit que no es mullin. No els han vist. Una vegada més: ara seria un excel·lent moment perquè el Barça ho mostrés tot al soci. Però això tampoc serà possible. Parlar i parlar..., però de coses molt importants, tots ignorants. Això sí, en quatre dies, noms de futbolistes per fitxar. La FIFA té castigat el Barça però és igual. Com diu el mític company periodista Quique Guasch, al soci no se'l pot enganyar... més.

L'últim paràgraf, això sí, per lloar les bones idees de Benedito, Bartomeu i Laporta (grans equips de treball) i dels precandidats més petits, com el vot electrònic de Majó, la publicitat de Catalunya de Farré, el control de l'assemblea sobre la gestió (també esportiva) de la Masia de Freixa i les condicions favorables al soci per viatjar de Batiste. A veure si després qui guanya no s'oblida de portar-les a terme...