Valentino Rossi va guanyar el GP d'Holanda després de topar amb Marc Márquez en l'últim revolt de la cursa. Ni la victòria de l'italià, ni la segona posició del català ni la tercera plaça de Lorenzo són res definitiu. Aquest podi, però, evidencia tota una sèrie de qüestions de cara al campionat. La primera, que Lorenzo sembla, ara per ara, l'home predestinat a guanyar el mundial. La segona, que Rossi, que continua liderant la classificació, no s'asseurà en un marge per veure'l passar –la ratxa de victòries del mallorquí es va veure tallada ahir precisament per la victòria del seu company a l'equip Yamaha–. I la tercera, Honda ha tornat al campionat. Finalment, amb la recuperació del xassís de la temporada passada, Márquez disposa d'una màquina feta més a mida, que li permet aprofitar tota la potència del nou motor sense que cada maniobra comporti un risc seriós d'anar a terra. El paper que pot jugar el pilot de Cervera, sense possibilitats reals de guanyar el títol, ja va quedar clar ahir.

Márquez i Rossi, amb motos competitives, es retroalimenten, es necessiten, s'atrauen com pols oposats i desperten en cada cursa l'essència del motociclisme. És un plaer veure'ls competir, arriscar... I és un plaer veure'ls reaccionar després de guanyar o perdre. Després del final polèmic d'ahir, amb reclamació inclosa, tots dos van escombrar cap a casa, però en un to del qual molts haurien d'aprendre.