S'acaba el juny, i els màxims responsables esportius comencen a accelerar la feina que, en teoria i segons solen defensar, fa temps que tenen planificada i fonamentada. A primera i a segona A, per mirar de posar una mica d'ordre al desgavell i a les passades de frenada dels clubs a l'hora de confeccionar plantilles, van idear els límits salarials. Benvinguts. Es podrà discutir si els criteris són prou ajustats i si a alguns se'ls en concedeix massa, però convenia limitar el pressupost en fitxes. En aquest nou context, el director esportiu sap que té tants diners per a tota la plantilla i que hi pot jugar com vulgui. Que si vol prioritzar algunes fitxes cares, haurà d'assumir el risc de formar una plantilla més curta. Però sap quin pressupost té i és la seva responsabilitat gestionar-lo.

Ara resulta, però, que no és tan clar que els límits salarials vàlids fins ara siguin similars. I no parlem de detalls ni de petits percentatges, sinó que es poden arribar a doblar, o una mica més i tot. Però encara no se sap. Es veu que la venda comercialitzada dels drets televisius, que ha d'aportar molts més ingressos als clubs i que estava previst que arrenqués la temporada 2016/17, es podria avançar un any. O sigui, per a la temporada que comença d'aquí a un mes i mig. No és anar una mica a la desesperada, això d'estar negociant a finals de juny un avançament per aplicar-lo automàticament?

És fàcil pensar que qualsevol club frisi per augmentar de manera tan significativa els ingressos. Dubto, però, que aquest decret que s'ha d'aplicar sigui la panacea. Més diners, sí. I jugadors més cars. I clubs més valents a l'hora de pagar per un traspàs, que per a molts ja era un pecat. Els avantatges són relatius. I tanta pressa fa mala espina. Ara que s'havia endreçat una mica tot, resulta que un director esportiu sap avui que té prohibit passar-se ni un sol euro del límit salarial, però que se li podrà doblar. I que encara no ho sap. És clar que, per no saber, desconeixem fins i tot si l'Elx acabarà recuperant el lloc a primera o si l'Eibar pot estar tranquil. Les meravelles del futbol espanyol.