Cada cop que es coneixen uns números per explicar la precampanya, aquesta apareix bipolaritzada. Agustí Bendito insisteix que els números que ell manega no s'adeqüen a una lluita entre dos, sinó que hi ha dos precandidats per sobre dels vint punts i que ell es mou per sobre del 15% d'intenció de vot. Dissabte vinent, a la mitjanit, que és el termini que ha fixat l'estrambòtic president de la junta gestora, Ramon Adell, sortirem de dubtes, quan els aspirants presentin les signatures.

El que és un fet innegable és que l'aparició de Joan Laporta ha contribuït que l'agenda de la precampanya s'hagi distorsionat i que ell hagi imposat els assumptes més debatuts i reclamats en el torn de pregunta. Si abans de Laporta hi havia Qatar, Espai Barça i tangencialment la imputació de l'expresident Bartomeu, amb l'arribada de Joan Laporta la importància dels jugadors potencialment fitxables ha estat notòria per a Bartomeu, ja que, amb la filtració d'un gairebé cada dia, ha intentat crear una cortina de fum perquè no se l'interrogui sobre tot allò que li retreu Joan Laporta, que no és poc, perquè té el discurs après fins al punt que un ja no sap si allò que sona ho ha dit avui, ahir o fa tres dies.

Laporta ha sortit a esmicolar Bartomeu per terra, mar i aire, i per començar a fer “indissociable”, com l'ha definit ell, el tàndem Bartomeu-Rosell, al qual afegeix “i companyia”. Insisteix sense parar sobre la idea de la imputació per recordar que el Barça, en cas que guanyi Bartomeu, pot tenir un president engarjolat, si el cas Neymar agafa el pitjor camí. I subratlla que amb Barto el club ha estat un desgovern. Laporta l'assenyala com el desmantellador de la Masia, alhora que Bartomeu no para de donar noms, alguns dels quals associats a clàusules de rescissió de contracte, fet que no fa més que donar la raó a l'expresident del 2003 al 2010. Laporta també ha entrat en els noms, per dir que és amic de Mino Raiola, que és tan com recordar que si Pogba es mou de la Juve serà amb ell.

Laporta afirma i Bartomeu s'amaga. Atès això, les compareixences de Bartomeu davant dels mitjans s'han reduït a la mínima i qualsevol declaració seva s'ha d'anar a buscar en alguna de les intervencions amb els socis o entrevistes personalitzades, ja que el seu equip no fa res més que protegir-lo per no exposar-lo davant Laporta, contra qui se sap que perdrà tots els combats.

Mentrestant, la resta intenta presentar propostes més o menys interessants, per contrarestar un Laporta que ha bastit el seu programa amb quatre pilars (Cruyff, Masia, Catalunya i Unicef) i les tres potes de Bartomeu (triplet, trident i Espai Barça). Aquest panorama de propostes amb noms indigna força la resta de candidats, que s'han esforçat per muntar un programa de govern i contemplen impotents com les dues marques més potents de les eleccions acaparen tota l'atenció amb un full en blanc d'iniciatives.

Però per a aquests que intenten captar simpaties i signatures en un escenari on els mitjans ja comencen a recollir-se, l'episodi més cruel encara ha d'arribar, quan dissabte s'hagin d'acostar al Camp Nou amb la collita de suports.

Ja s'han produït contactes per acostar posicions, ja que alguns pensen que després d'anys treballant sense pausa, no s'entendria que tot se'n vagi en orris en un tres i no res sense poder participar en la campanya, on en el cos a cos potser la gent del Barça desfà la bipolarització, cosa que ara per ara és força difícil de visualitzar.