Un dels pro­ces­sos més esti­mu­lants (per la difi­cul­tat que com­porta) d'aju­dar en la for­mació de joves fut­bo­lis­tes és el de guiar-los a enten­dre el joc. I ho és perquè no s'ense­nya amb fórmu­les magis­trals, ni veri­tats abso­lu­tes, ni recep­tes mira­cu­lo­ses que ofe­rei­xen resul­tats en set­ma­nes o mesos. És, com tot apre­nen­tatge que es vul­gui sòlid i dura­dor, una feina a llarg ter­mini, amb alts i bai­xos durant el tra­jecte i que obté els fruits després de sem­brar la lla­vor de la inter­ro­gació, del dubte, del matís, de l'assaig, del tri­omf del con­cepte sobre del resul­tat. Tot ple­gat és un procés de madu­ració que neces­sita una mace­ració lenta (i desi­gual, perquè cada jove juga­dor té el seu ritme d'assi­mi­lació). Els grans rep­tes són a) evi­tar la frag­men­tació i b) fomen­tar la presa de deci­si­ons, l'ele­ment cog­ni­tiu.

El pri­mer aspecte és clau perquè des de bon prin­cipi els més joves s'ado­nin del con­cepte de con­tinuïtat del joc. Això implica, si per­se­ve­rem en aquesta tasca, que el juga­dor tindrà clar, des de ben petit, que hi ha una relació fluïda i cons­tant entre atac i defensa i per­cebrà la importància de man­te­nir una posició com­pacta i equi­li­brada al ter­reny de joc quan esti­guem ata­cant que ens per­meti estar orga­nit­zats per defen­sar amb eficàcia quan per­dem la pilota. D'aquesta manera, els podem posar en con­tacte, amb natu­ra­li­tat, amb tots els aspecte que han de per­me­tre una bona relació del grup amb l'espai (en funció, no només amb la demar­cació de cadascú, sinó d'on són els com­panys, els adver­sa­ris i la pilota).

El segon aspecte ha d'ama­rar les tas­ques que es plan­te­gen. Pri­mer per demos­trar al juga­dor que hi ha més d'una selecció cor­recta i que ells estan capa­ci­tats per tro­bar-la; també perquè expe­ri­men­tin per ells matei­xos l'error i per obser­var si s'ado­nen que l'han comès i si rec­ti­fi­quen (en cas con­trari, s'intervé). Així es crea un nexe entre acció i res­pon­sa­bi­li­tat, que afecta tot el grup, no només el que té la pilota, i que entronca amb el tre­ball de con­tinuïtat en el joc: remar­cant el valor de la feina que fan els juga­dors sense pilota (tant els ata­cants com els defen­sors) com a pro­pi­ci­a­dors (en el cas dels ata­cants) o con­di­ci­o­na­dors (defen­sors) de les deci­si­ons que pren el posseïdor de la pilota.

Només quan els joves fut­bo­lis­tes hagin aga­fat l'hàbit de tre­ba­llar amb aquests dos grans paràmetres, esta­ran en dis­po­sició de començar a reba­llar l'estadi següent: per­ce­bre, com fa Xavi, per exem­ple, el que reclama el joc en cada moment, si cal jugar al peu o a l'espai, si cal acce­le­rar o abai­xar el ritme de joc,... pas­sar o pro­var l'un con­tra un, o el xut... Ini­ci­a­ran d'aquesta manera un camí que els por­tarà a enten­dre que el fut­bol no comença quan ells reben la pilota i s'acaba quan la pas­sen, sinó que tot el que es fa sense pilota és clau per al fun­ci­o­na­ment col·lec­tiu i per­met a qui la té aug­men­tar en un tant per cent ele­vat les pos­si­bi­li­tats de deci­dir de manera encer­tada.