El fitxatge de Pogba s'ha convertit en un dels temes centrals de les eleccions a la presidència del FC Barcelona. Un fet que caldria veure com absolutament normal en uns comicis electorals d'un club de futbol, però que en aquest moment resulta paradoxal per la sanció de la FIFA pel cas de la Masia que impedeix al Barça inscriure jugadors fins a l'any vinent.

Les qualitats de Paul Pogba són reconegudes mundialment en el món del futbol i per això té ofertes dels millors clubs europeus. El francès del Juventus és ja un crac als 22 anys i ocupa una posició com a mig centre que el Barça necessita reforçar després de la marxa de Xavi Hernández. Domina bé amb els dos peus, l'1,88 m d'alçada li dóna una presència espectacular que imposa sense que això li resti un mil·límetre de la magnífica tècnica que conrea. I és molt polivalent a la línia del mig, ja que a la seva adscripció natural de mig centre se li pot afegir un vesant més ofensiu o fins i tot pot actuar de pivot. Una oportunitat, doncs, que en aquest cas podríem dir que la pinten amb cresta –en comptes de calba, que diuen en castellà– veient els pentinats que gasta el crac francès.

Ara bé, el fitxatge té diverses arestes: en primer lloc, cal emmarcar l'acord de la incorporació del jugador al Barça d'aquí a una temporada per complir la sanció FIFA. En segon lloc, el cost, ja que malgrat que el preu de mercat és a l'entorn dels 50 milions en aquests moments, la Juve, amb qui el jugador té contracte fins al 2019, no el traspassarà per menys de 80. I en aquest aspecte no és menor el sou de Pogba, que és d'unes pretensions prou elevades. Caldria anar amb compte de no desequilibrar l'actual escala salarial del vestidor blaugrana, que té Messi al cim, però que també té amb Neymar, Luis Suárez i fins i tot Iniesta i Piqué un segon estadi i un estatus que caldria no trencar.

I finalment, ens trobem amb el problema de l'oportunitat del moment pel fet d'haver convocat eleccions en ple mercat d'estiu. Així, qui està autoritzat per negociar l'operació? Ho ha de fer la junta gestora? Braida i Soler, que són homes de confiança de Josep Maria Bartomeu, contractats directament per ell fins i tot sense consens del conjunt de la seva anterior junta directiva, poden plantejar l'operació? I es deixarà oberta fins que ho ratifiqui el nou president del FC Barcelona? Totes aquestes preguntes són de mal contestar si tenim en compte el perill de deixar passar l'oportunitat de fitxar un jugador de la talla de Pogba. Segurament, ni el Juventus, ni el representant Mino Raiola –que també coneix bé algun candidat com Joan Laporta– tancaran res fins després de les eleccions del Barça. Però tenint en compte el consens que sembla que genera el fitxatge del francès per la majoria dels aspirants a la presidència, semblaria lògic que la gestora, que es deu a tots els candidats, els mantingués informats, amb la discreció necessària, del desenvolupament de les negociacions, perquè l'endemà del 18 de juliol es pugui prendre una decisió sobre aquest tema sense perdre temps.