És la pitjor notícia esportiva que l'Espanyol podia confirmar aquest estiu per afrontar la temporada que ve. Tal com està estructurat l'equip ara mateix no té substitut. Ni a la plantilla ni a fora. I es fa difícil, amb les possibilitats econòmiques que té l'Espanyol, poder comprar algun futbolista amb les característiques de Sergio García que el substitueixi. L'equip s'afebleix sense Sergio García. El capità ha decidit fer un cop de cap i marxar a Qatar. Jugarà a l'equip Al-Rayyan les dues pròximes temporades i una d'opcional. L'Espanyol perd el pal de paller de l'equip. L'equip enyorarà l'autoritat, els gols, les assistències, el lideratge i la capacitat d'un jugador que ha mostrat la seva qualitat futbolística i que s'ha fet gran amb la samarreta de l'Espanyol. Ha demostrat el que sap fer amb una pilota als peus i com fer jugar l'equip. Ara marxa lluny de Barcelona, però nega que fugi. Viurà una aventura sense tanta exigència i on probablement li serà més fàcil lluir professionalment les seves característiques d'excel·lència futbolística. Li han fet una bona proposta econòmica i alhora serveix també perquè l'Espanyol faci quatre duros de calaix. Vés a saber si el mercat oferirà alguna proposta de recanvi a bon preu per ocupar el seu lloc. Serà difícil que la nova o les noves incorporacions aportin el que aporta Sergio García. Ha jugat cinc anys a l'Espanyol. Ha estat una peça clau com a jugador franquícia i s'ha guanyat el reconeixement esportiu i de l'afició. No el veien com a moneda de canvi de res, però la proposta de Qatar l'ha fet decidir a marxar i deixar un equip que pretenia retenir-lo fins a l'any 2018. Un maldecap més per a l'Espanyol. Un maldecap que pretenien no tenir i que tampoc volien. Se sap que econòmicament l'Espanyol no té diners per contrarestar qualsevol proposta que vingui de fora i que es vulgui endur algun jugador seu. No hi té res a fer. A més, l'Espanyol també perd Lucas Vázquez, el jugador cedit que el Real Madrid vol recuperar. També s'estalviaran nòmines importants d'aquests jugadors i d'alguns d'altres, però certament se li gira molta feina, al director esportiu Perarnau, per incorporar jugadors que permetin suavitzar la marxa d'aquests dos jugadors. La creativitat i el desequilibri a la davantera se'n ressentirà molt. Aquestes sortides seran difícils de cobrir. I a més les peces que hi ha en el mercat d'aquestes característiques són cares. I l'Espanyol no té més remei que afinar molt i probablement tornar al món de les cessions, sempre complicat per un club que es veu obligat a formar jugadors per a altres equips que els recuperen com i quan volen i per quatre duros. Treballen per als altres.

Marxa un referent. I marxa també un jugador amb un futbol directe que ha donat un bon rendiment a l'Espanyol. L'un torna al Real Madrid. Jugarà, diuen, a l'equip blanc. A l'excapità el veurem jugar a Qatar. No és un bon negoci. És un mal negoci per a l'Espanyol.