De vegades volem fer les coses més complicades del que són en realitat. La junta directiva, com el seu nom indica, dirigeix, pren decisions, especialment les decisions importants en la vida del club. La junta gestora, com el seu mateix nom indica, gestiona, però no pren decisions estratègiques, ni sobre grans operacions. Si entenem que un fitxatge de 40 milions és una gran operació, esportiva i econòmica, hauria de ser fàcil concloure que una junta gestora no pot decidir tirar endavant aquest fitxatge.I si algú objecta que la decisió la va prendre el president sortint abans de dimitir, seguint una planificació i d'acord amb l'entrenador, necessàriament hauríem de concloure que l'error és de l'expresident, per no fer-ho abans de plegar o per creure que pot seguir manant (la decisió suposa una despesa equivalent a un 9% del pressupost anual del club) més enllà de la seva dimissió. Posem-hi noms i cognoms. Es pot entendre que Arda Turan sigui un bon jugador per al Barça. Es pot entendre que a Luis Enrique li agradi per reforçar l'equip, especialment amb la marxa de Xavi. I es pot entendre que els executius del club facin les gestions necessàries amb el jugador, el seu agent i l'Atlético per preparar l'operació. A partir d'aquí, el president Bartomeu sap que no pot validar una operació a cegues, i encara menys ho pot fer en qualitat de precandidat, encara que els membres de la gestora siguin i potser tornin a ser –si guanya– directius i càrrecs seus. Per la seva banda, els executius saben que no la podran tancar sense junta directiva i l'entrenador sap que el club té unes normes i obligacions que ha de respectar. Qui per consumar l'operació abans de les eleccions utilitza el criteri de l'entrenador o la por que el jugador s'escapi, està jugant amb cartes marcades amb un interès que no és el del Barça. Si Luis Enrique el vol i Turan vol jugar al Barça, deu dies d'espera no són el problema. La clàusula d'escapament que s'ha firmat n'és la prova.