Fa uns dies, l'expre­si­dent de la Fede­ració Espa­nyola de Ten­nis José Luis Escañuela, en un atac de ràbia final per la bata­lla per­duda con­tra Miguel Car­de­nal, va retreure a la jove ten­nista de Begur Paula Badosa haver renun­ciat a una con­vo­catòria de la selecció espa­nyola, con­cre­ta­ment de la copa Fede­ració. Per un diri­gent espor­tiu és real­ment trist, com a per­sona, treure el nom d'una jove pro­mesa per expres­sar la pròpia impotència i no tenir el valor de plan­tar cara al mite vivent del seu esport, Rafa Nadal, que es va negar en rodó i públi­ca­ment a jugar cap eli­mi­natòria de la copa Davis amb Gala León de capi­tana.

Però tor­nem a Badosa. Escañuela va afir­mar que la juga­dora, recent cam­pi­ona del tor­neig júnior de Roland Gar­ros, no tenia dret a renun­ciar a una con­vo­catòria de la fede­ració perquè la seva for­mació havia estat sufra­gada pel govern espa­nyol durant la seva estada al CAR de Sant Cugat. El pre­si­dent, acu­sat de greus irre­gu­la­ri­tats econòmiques, va par­lar, doncs, amb una bar­reja fla­grant de des­co­nei­xe­ment i mala fe, perquè tot el sec­tor espor­tiu sap que el CAR sub­sis­teix gràcies a les inver­si­ons del govern català, que no només està sent anor­reat econòmica­ment des de Madrid, sinó que gai­rebé no té repre­sen­tació inter­na­ci­o­nal en l'esport i menys en dis­ci­pli­nes tan mediàtiques com el ten­nis.

Així, Paula Badosa, nas­cuda a Nova York i amb la doble naci­o­na­li­tat, no podrà renun­ciar mai a una selecció cata­lana que no exis­teix, la de ten­nis, mal­grat que és el govern català i no l'espa­nyol el que li va pagar gai­rebé tota la seva etapa de for­mació al CAR. Badosa, que públi­ca­ment ha dit que no té intenció de renun­ciar a la selecció espa­nyola, ja va ser acu­sada de trànsfuga per un diari de Madrid sim­ple­ment perquè el seu pas­sa­port li per­me­tia esco­llir entre Espa­nya i els Estats Units, com Garbiñe Mugu­ruza va poder triar entre Espa­nya i Veneçuela. Són juga­do­res amb dret a deci­dir, i que l'apli­quen. El dia que la dico­to­mia sigui Espa­nya-Cata­lu­nya ja tin­drem els tancs a la Dia­go­nal. Però en el ten­nis el que mana són els diners. Mugu­ruza juga amb Espa­nya perquè econòmica­ment hi surt gua­nyant i Badosa ho aca­barà fent per la mateixa raó. La ban­dera, i això fa mal a l'Espa­nya més blava, compta poc o gens.

A diferència de Badosa, a la qual Escañuela va asse­nya­lar amb tota la mala bava del món, fa dos dies Marc Gasol, que ha sig­nat un con­tracte de 100 mili­ons d'euros, també va renun­ciar a la selecció espa­nyola per poder “des­can­sar”. La seva decisió ha estat rebuda amb res­pecte per part de la seva fede­ració, més enllà del pro­blema espor­tiu que suposa no comp­tar amb un juga­dor com ell. Legal­ment, Espa­nya podria recla­mar la incor­po­ració del pivot, però això seria tan escan­dalós com la pròpia llei que obliga els espor­tis­tes a anar “tant sí com no” a les con­vo­catòries de les seves res­pec­ti­ves fede­ra­ci­ons. La diferència, doncs, amb l'acti­tud de la fede­ració de ten­nis i alguns mit­jans espa­nyols amb Badosa –una juga­dora que tot just comença a fer les pri­me­res pas­ses en el món pro­fes­si­o­nal– res­pecte a la que ha rebut Marc Gasol, a qui ningú gosa, i amb raó, cri­ti­car, només s'explica amb una paraula: covar­dia.