No cal remuntar-nos a les greus relliscades del passat, ni denunciar l'apropiació indeguda del triplet, mèrit de jugadors i quadre tècnic. Fixem-nos només en els fets de fa quatre dies, si és que encara queda memòria. Comencem. Petició de fair play i cursa desaforada del sol·licitant per crear perfil propi, allunyat del cremat predecessor, aquell que no ens havia de fallar i avui encara continua movent fils a l'ombra. A partir d'aquí, s'ha imposat la norma de dir allò que queda bé de cara a la galeria i d'actuar de manera radicalment contrària. Posar bona cara i mentir. Eleccions el dia del cop militar, sense matx pel mig i portant gent de comarques per certificar que dominen el territori penyes, sempre tan lligat al poder. Parlem de la mobilització massiva d'un sector que pot representar un terç dels vots en el recompte. Seria més fàcil votar des del lloc d'origen, però això no ho podrien controlar. De la seva banda, la comissió gestora ha vulnerat de manera sistemàtica la seva funció secundària, descrita en uns estatuts que ells mateixos van redactar. Adell i companyia han estat el braç executor de Bartomeu en període electoral. De passada, van a Torí a retransmetre un hipotètic traspàs i només aconsegueixen una foto inversemblant, emprada també en campanya amb gran propaganda dels mitjans afins, aquells interessats a mantenir l'actual statu quo per preservar els negocis que els genera el club.

Tot seguit, fitxen Arda Turan com a pla B
al·legant que fa mesos que li anaven al darrere i que és petició de Luis Enrique. El tècnic, callat com un mort, i el turc, dient que tot fa cosa de vint dies. Ell, encantat de venir, confessió que destrossa l'excusa exhibida. Els debats: un i prou, conscient Bartomeu que perdrà davant l'oratòria d'altres candidats i no sabrà on ficar-se quan li recordin la imputació, seva i del club per primer cop a la història, i com s'ha ressentit el model o el prestigi del club per la seva gestió i els escàndols de jutjat. Ells, vinga insistir amb el Qatar dels seus evidents negocis, volent-nos fer creure que no hi ha ni altre patrocinador ni alternativa al diner àrab.

Pressionen i aconsegueixen que TV3 situï la trobada de candidats dimarts vinent, ben lluny de les urnes per no pagar factura, tal com feia Núñez saltant-se a voluntat l'obligació bàsica d'informar l'audiència sobre el seu projecte. No en tenen, improvisen. Tot això, sense parlar del procés sobiranista, que tanta nosa els fa. Ben pensat, són coherents i no enganyen ningú; sempre han obrat així. Per aquell que vulgui simplificar-ho, aquestes eleccions són decisives pel seu dilema: és el model contra la futura privatització del club. És el planter contra els cromos. És posar el Barça per davant o
fer-lo servir per a interessos particulars. És apel·lar constantment al soci per utilitzar-lo a voluntat. És parlar de principis i valors i no practicar-los per la dinàmica de l'engany constant. D'aquí uns anys, quan no hi hagi remei, vindran els gemecs perquè el triplet i el trident no podran tapar-ho tot. Sens dubte, el soci tindrà el govern que mereix. Però abans de votar, per la importància del Barça en les nostres vides, potser que s'ho pensi una mica i miri més enllà de la superfície, dels interessos creats, i voti pel bé del club. Per cert, us imagineu qui votaria Messi?