L'esport ha estat una de les veritables revolucions triomfants del segle XX i tot indica que la seva força no pararà de créixer al XXI. Hi ha una sèrie de reflexions que aquests dies de campanya d'eleccions del Barça han aparegut i crec que hauríem de pensar-hi amb més profunditat més enllà del rèdit electoral que puguin donar de forma conjuntural. El Barça va ser el primer club que va tenir en la seva directiva una dona, Anna Maria Martínez Sagi, atleta, poetessa, periodista implicada en la causa de la Generalitat republicana i desconeguda malgrat tenir una personalitat gegantina. De la mateixa manera, amb una quarta part de socis de sexe femení potser seria bo que es plantegés, com algú ha demanat, una secció femenina en totes les disciplines que en tenen de masculina.

No haurien de ser professionals, sinó fruits d' una sensibilitat precisa i de la força generada en funció del mateix planter del club. Sense límits però, així en bàsquet, hoquei, handbol, hoquei sobre gel i futbol sala. Que no costin més enllà del suport que reben i del que sigui raonable, cas que s'hagin de mig professionalitzar, ara o en el futur, que sigui una aportació més del Barça, club únic per la seva pràctica tan àmplia en el món de l'esport.

M'imagino els comentaris d'alguna gent ancorada en la visió errònia que l'esport femení és poc competitiu, que mirin el futbol femení dels EUA i el Japó i el dels equips europeus i si no que pensin tot el que mou el món del tennis femení i que pensin que si el Barça és pioner en tantes coses és pel fet d'estar obert al món i de ser avançat al seu temps en múltiples facetes. Des de la Masia fins a Unicef, el camp sense fum, l'expulsió dels violents, l'accés als discapacitats, la Fundació o les escoles Barça arreu del món.

El Barça pretén ser igualitari en llibertat individual i nacional, cultural i social, també ho ha de ser en gènere. Altre cop ha de ser la punta de llança vers l'esport femení.