Vot útil i pactes
Laporta va picar l'ullet a Benedito i Freixa perquè s'ho pensessin. En no rebre cap resposta satisfactòria, els ha adjectivat com a marca blanca, el primer, i submarí, el segon. Freixa passa, però Benedito es malfia de Laporta. Fa anys que van trencar peres, i encara que en la distància curta regna el respecte i les bones formes, és difícil entendre que tots dos puguin anar de bracet. Mai no es pot descartar res, però seria una sorpresa majúscula que Laporta fes fora de circulació Benedito, de la mateixa manera que avui resulta impensable que Benedito pugui treure de la cursa Laporta i erigir-se ell en el principal rival de Bartomeu.
Davant d'aquest nul acord, Laporta ha optat per fer una crida al vot útil, per evitar la dispersió de l'electorat que no vulgui de cap de les maneres Bartomeu i els seus instal·lats sis anys més al Barça.
És comprensible que Laporta actuï així, ja que ell deu tenir informació que li deu indicar que en un cara a cara pot ser guanyador, però el que no encaixa és com reclama el vot útil intentant fer fora Benedito i Freixa, si del que es tracta ara és de convèncer el gran nombre d'indecisos que hi ha, que sí que poden atorgar la presidència.
Fa uns dies, Laporta raonava per què entén que aquells que no tenen cap opció de victòria s'haurien d'apartar: esmentava la quantitat de minuts que li treuen a ell i al seu oponent en un hipotètic cara a cara.
Ara bé, si girem la truita, ens trobem llavors que els números que maneja Benedito no només no s'assemblen gens als que escampa Laporta, sinó que parlen del primer com a segona opció en intenció de vot, la qual cosa fa pensar que algú treballa amb uns números gens acurats, tot i que això els podria afectar tots dos.
El que queda clar és que Laporta i Benedito, al marge d'avantatges d'un o l'altre, agafen vots d'una bossa comuna, en què hi ha socis que inicialment no es decantarien pel continuisme, encara que això també ho podríem posar en dubte, ja que és possible que molts dels vots de Laporta, en cas que aquest no hi fos, anessin a petar a Benedito, però tinc força dubtes que els d'aquest marxessin a Laporta.
Tothom es malfia del rival i aquesta nit a TV3 veurem si hi ha espai per als pactes o bé si la dispersió de vot arribarà fins dissabte. En el debat al canal autonòmic hi ha l'última opció per sentir que hi ha un electorat al darrere que pot empènyer el candidat cap a la presidència. Malgrat que quedin dos dies més de campanya, ja no hi haurà temps per a res més. Aquesta nit es vendrà tot, sempre que la justícia no vulgui seguir sent a can Barça un actor que no marxa de l'escena.
Si hi ha d'haver pactes o rivals que cauen pel vot útil serà en la lectura que es faci demà del que ha passat aquesta nit, que per tradició acostuma a ser força representatiu del que sortirà en el recompte de vots.
Laporta creu que pot ser president si es neteja l'escenari. Benedito considera el mateix. Freixa no té força ni recorregut ni números que l'avalin. I Bartomeu, que intenta amagar la seva condició d'imputat, prega que els socis puguin triar entre els quatre candidats el dia 18.
