Control i caos

Pep Guar­di­ola és l'últim inno­va­dor que ha dei­xat empremta cons­truint un equip amb un model de joc que com­bina l'eficàcia i la pro­posta atrac­tiva de joc. Ell tanca, de moment, una llista no gaire extensa (en podríem comp­tar una vin­tena) de tècnics que han fet evo­lu­ci­o­nar les pro­pos­tes tàcti­ques i han mar­cat una pro­funda i sòlida tendència en els anys següents. No fa gaire, algú em dema­nava que li asse­nyalés quin era l'últim gran club domi­na­dor en l'àmbit con­ti­nen­tal que m'havia sorprès per fer una aposta amb con­cep­tes dife­rents i vaig afir­mar que el Milan d'Arrigo Sacchi. La uti­lit­zació agres­siva del fora de joc, no només com un ele­ment de recurs, sinó com a con­cepte per fer petit el camp bus­cant així la màxima efec­ti­vi­tat d'una pressió que dis­su­a­dia el por­ta­dor de la pilota de la pas­sada en llarg i el con­ver­tia en la víctima pro­pi­ciatòria per robar i des­en­ca­de­nar la tran­sició. Aque­lla va ser una de les claus d'aque­lla màquina, com­ple­tada pel tempo precís de Rijka­ard, l'exu­be­rant cre­a­ti­vi­tat de Gullit i la plàstica eficàcia de Van Bas­ten.

Si fem l'exer­cici d'anar tirant enrere i ana­lit­zem aquesta vin­tena d'equips dels quals parlàvem a dalt, cons­ta­tem que tots tenen un bon equi­li­bri de juga­dors que res­po­nen als per­fils del que Guar­di­ola defi­neix com la com­bi­nació que et dóna avan­tatge: con­trol i caos. De fet, en l' última etapa de Pep al Bar­ce­lona, es podria argu­men­tar que l'equip va man­te­nir el con­trol, però va per­dre el caos, per­so­ni­fi­cat en els juga­dors, tal com explica el mateix tècnic del Bayern,“que juguen seguint el seu ins­tint i el seu talent”, “que hi ha moments que no par­ti­ci­pen regu­lar­ment del procés de cre­ació del joc, però que poden crear-ho abso­lu­ta­ment tot”. Fut­bo­lis­tes que deses­ta­bi­lit­zen, que desor­de­nen el rival, incon­tro­la­bles.

La tem­po­rada pas­sada, amb l'arri­bada de Luis Suárez i la con­so­li­dació de Ney­mar, Messi (que està fora de con­curs perquè és el màxim expo­nent dels que con­te­nen el caos i el con­trol en una sola per­sona) no es va sen­tir tan sol com a ele­ment inde­tec­ta­ble i la capa­ci­tat de dese­qui­li­bri va aug­men­tar, gràcies també a bones dosis de col·labo­ració de Raki­tic (que inter­preta per­fec­ta­ment quan convé que sigui arrau­xat o quan cal tem­pe­rar el joc,pen­sant en les neces­si­tats de l'equip). Així, l'equip de Luis Enri­que va rebre (mol­tes, al prin­cipi) crítiques per, segons en quins par­tits, decan­tar massa la balança cap al caos en per­ju­dici del con­trol, espe­ci­al­ment dels que fan una lec­tura reduc­ci­o­nista del lle­gat de Guar­di­ola. El tri­plet va apai­va­gar els ànims i es van pro­duir con­ver­si­ons, gai­rebé d'un dia per l'altre, llo­ant la importància de tenir juga­dors capaços de des­con­cer­tar el rival. Ara, a punt de ini­ciar la tem­po­rada, Luis Enri­que té la baixa de Xavi (un con­tro­la­dor) i li arri­ben, de moment, Arda (que tant et pot sem­brar el caos com aju­dar en el con­trol) i Vidal (més pro­pens al caos). Veu­rem en quins tants per cent es mou el Barça.