El FC Barcelona enceta a partir d'avui la recta final de la que segurament ha estat la campanya electoral més llarga del club, no només l'oficial, que també, sinó la que ja es va obrir primer amb la dimissió del president Sandro Rosell i després quan a principi d'any el president Josep M. Bartomeu va anunciar que es convocarien eleccions a final de temporada i no esgotaria el mandat. Demà es viurà l'últim dia de campanya, i divendres es farà l'absurda, en ple segle XXI, jornada de reflexió. I dissabte tot quedarà a les mans dels socis que decideixin apropar-se al Camp Nou a votar. En alguns casos més que apropar-se serà tot un viatget, el que caldrà fer. I això és una altra cosa que sigui quina sigui la nova junta directiva hauria de solucionar, que en l'època d'internet i les xarxes socials, per votar en les eleccions d'un club que s'autodenomina global s'hagin de fer, segons on visqui el soci en qüestió, desenes o centenars de quilòmetres per dipositar una papereta en una urna en un únic punt de votació.

En qüestions electorals no es pot desitjar que guanyi el millor, perquè qui és el millor és subjectiu. Guanyarà qui convenci més socis que ell, i el projecte que representa, és la millor opció per al Barça. Però en tot cas, les eleccions tindran la virtut de clarificar i retornar-li una estabilitat molt convenient –encara que potser no de pacificar definitivament el club–. I encara que vagi a contracorrent, crec que el barcelonisme s'hauria de sentir orgullós de la diversitat i pluralitat que suposa poder triar entre quatre candidats: Josep M. Bartomeu, Joan Laporta, Agustí Benedito i Toni Freixa. I això que cal lamentar que per un grapat de signatures quedés fora el cinquè candidat de SeguimentFCB. Sense oblidar la gran precampanya de Farré i Majó. Només un dèficit important, més enllà de la satisfacció de tanta pluralitat de candidats, tocaria ja alguna candidata a la presidència.

Tot i els auguris de guerra bruta i no sé quantes coses més, crec que tots els candidats han fet una gran campanya, amb propostes molt interessants, cosa que és important perquè l'elecció és per a sis anys i probablement serà un període molt decisiu per als reptes que afronta el club: des de la continuïtat d'aquest gran cicle guanyador fins a la reforma de l'estadi, passant per la posició que el Barça, com a entitat primordial de Catalunya, tindrà davant el procés sobiranista que encara el país amb vista al 27-S. Ha estat una campanya, almenys fins avui, amb crítiques punyents, però sense passar cap línia vermella de maniobres difamadores. Només cal lamentar un punt. Campanya electoral és contrast de propostes i debat d'idees. Que Bartomeu hagi restringit la seva participació al debat d'ahir a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha estat decebedor. Se'l va trobar a faltar al d'El PuntAvui TV organitzat per L'Esportiu i magníficament dirigit pel periodista Pep Riera. Un debat d'altura que cal agrair als candidats, i en què l'absència de Bartomeu, per pura –i crec que equivocada– estratègia electoral, va ser poc edificant. En definitiva, que ningú ho dubti: dissabte vencerà un candidat, però amb eleccions com aquestes el que guanya és el Barça.