Recta final d'unes eleccions decisives

El FC Bar­ce­lona enceta a par­tir d'avui la recta final de la que segu­ra­ment ha estat la cam­pa­nya elec­to­ral més llarga del club, no només l'ofi­cial, que també, sinó la que ja es va obrir pri­mer amb la dimissió del pre­si­dent San­dro Rosell i després quan a prin­cipi d'any el pre­si­dent Josep M. Bar­to­meu va anun­ciar que es con­vo­ca­rien elec­ci­ons a final de tem­po­rada i no esgo­ta­ria el man­dat. Demà es viurà l'últim dia de cam­pa­nya, i diven­dres es farà l'absurda, en ple segle XXI, jor­nada de reflexió. I dis­sabte tot que­darà a les mans dels socis que deci­dei­xin apro­par-se al Camp Nou a votar. En alguns casos més que apro­par-se serà tot un viat­get, el que caldrà fer. I això és una altra cosa que sigui quina sigui la nova junta direc­tiva hau­ria de solu­ci­o­nar, que en l'època d'inter­net i les xar­xes soci­als, per votar en les elec­ci­ons d'un club que s'auto­de­no­mina glo­bal s'hagin de fer, segons on vis­qui el soci en qüestió, dese­nes o cen­te­nars de quilòmetres per dipo­si­tar una pape­reta en una urna en un únic punt de votació.

En qüesti­ons elec­to­rals no es pot desit­jar que gua­nyi el millor, perquè qui és el millor és sub­jec­tiu. Gua­nyarà qui con­venci més socis que ell, i el pro­jecte que repre­senta, és la millor opció per al Barça. Però en tot cas, les elec­ci­ons tin­dran la vir­tut de cla­ri­fi­car i retor­nar-li una esta­bi­li­tat molt con­ve­ni­ent –encara que pot­ser no de paci­fi­car defi­ni­ti­va­ment el club–. I encara que vagi a con­tra­cor­rent, crec que el bar­ce­lo­nisme s'hau­ria de sen­tir orgullós de la diver­si­tat i plu­ra­li­tat que suposa poder triar entre qua­tre can­di­dats: Josep M. Bar­to­meu, Joan Laporta, Agustí Bene­dito i Toni Freixa. I això que cal lamen­tar que per un gra­pat de sig­na­tu­res quedés fora el cinquè can­di­dat de Segui­mentFCB. Sense obli­dar la gran pre­cam­pa­nya de Farré i Majó. Només un dèficit impor­tant, més enllà de la satis­facció de tanta plu­ra­li­tat de can­di­dats, toca­ria ja alguna can­di­data a la pre­sidència.

Tot i els augu­ris de guerra bruta i no sé quan­tes coses més, crec que tots els can­di­dats han fet una gran cam­pa­nya, amb pro­pos­tes molt interes­sants, cosa que és impor­tant perquè l'elecció és per a sis anys i pro­ba­ble­ment serà un període molt deci­siu per als rep­tes que afronta el club: des de la con­tinuïtat d'aquest gran cicle gua­nya­dor fins a la reforma de l'estadi, pas­sant per la posició que el Barça, com a enti­tat pri­mor­dial de Cata­lu­nya, tindrà davant el procés sobi­ra­nista que encara el país amb vista al 27-S. Ha estat una cam­pa­nya, almenys fins avui, amb crítiques punyents, però sense pas­sar cap línia ver­me­lla de mani­o­bres difa­ma­do­res. Només cal lamen­tar un punt. Cam­pa­nya elec­to­ral és con­trast de pro­pos­tes i debat d'idees. Que Bar­to­meu hagi res­trin­git la seva par­ti­ci­pació al debat d'ahir a la Cor­po­ració Cata­lana de Mit­jans Audi­o­vi­su­als ha estat dece­be­dor. Se'l va tro­bar a fal­tar al d'El Pun­tA­vui TV orga­nit­zat per L'Espor­tiu i magnífica­ment diri­git pel peri­o­dista Pep Riera. Un debat d'altura que cal agrair als can­di­dats, i en què l'absència de Bar­to­meu, per pura –i crec que equi­vo­cada– estratègia elec­to­ral, va ser poc edi­fi­cant. En defi­ni­tiva, que ningú ho dubti: dis­sabte ven­cerà un can­di­dat, però amb elec­ci­ons com aques­tes el que gua­nya és el Barça.