Pots pensar que és casualitat perquè, no eren pocs els lliurepensadors que ho van afirmar a l'àgora de l'antiga Grècia, la casualitat és la més provada de les causalitats. Però el cas és que abans no anava i ara, a poc a poc i a tota velocitat, com passa tot a Moto GP, l'Honda comença a anar. Que s'assembla més al que era no fa tant, quan Marc Márquez va engaltar amb la precisió glacial de la ballesta deu victòries en deu curses.

Després de vèncer diumenge passat a Sachsenring encara ni manquen nou per repetir la fita. Res en perspectiva i molta feina a fer, però després de setmanes veient un somriure franc però de circumstàncies, a la cara de Márquez hi vam tornar a veure aquella rialla fresca i desarmant. I, content, proclamava el de Cervera que si enllaça un parell o tres més de victòries tornaria a pensar a guanyar el títol. A poc a poc i a tota velocitat, Márquez va tornar a ser Marc Márquez. I pots pensar que és casualitat, però també pots pensar que no, que no ho és i que la tornada de Dani Pedrosa al box de l'equip Repsol Honda té molta culpa en la recuperació de l'Honda. Que Pedrosa és responsable directe, causa directa de la docilitat recuperada de la moto del doble campió del món. Potser el fet es va escapar a molts aficionats, però l'abraçada de Shuhei Nakamoto amb Pedrosa al parc tancat del traçat alemany, amb els pilots d'Honda primer i segon, cal considerar-la d'alta significació.

El vallesà, fem memòria, va baixar de la moto a Losail després de la primera cursa i quan va tornar a Le Mans, set setmanes després, l'Honda era més nerviosa i de més mal pilotar que quan havia marxat. Set setmanes de provar això i de tocar allò, de remenar el xassís, de toquejar el basculant, de redefinir l'electrònica. De seguir les indicacions de Márquez i, les coses com siguin, d'anar de mal en pitjor. Que també podria ser casualitat, pots pensar. O no, perquè una moto es desenvolupa des de l'experiència i no pas des de la precocitat, per molt extraordinàriament dotada que sigui.

I torna Pedrosa i no hi ha màgia però, a poc a poc i a tota velocitat, l'Honda recupera el camí. Retroba la direcció, perquè dins d'un box la informació que recullen els pilots es comparteix i es compara. Va tota al mateix servidor, un servidor d'on beuen els enginyers de la fàbrica. A Le Mans i a Mugello la moto continuava sense entrar als revolts ràpids. Patinava. I a Montmeló encara costava molt, prou com perquè Márquez tornés a caure i la distància amb Valentino arribés als 69 punts. Però la frase de Montmeló que va passar desapercebuda com l'abraçada de diumenge de Nakamoto, va tenir Pedrosa de protagonista. “Estic content perquè he rodat molta estona sol i anant ràpid. I penso que en traurem molta informació per tenir menys problemes.” I a Assen, circuit Yamaha, Márquez batalla amb Rossi fins a la darrera xicana, aquella que va acabar sent una recta. I diumenge a Sachsenring, circuit Honda, Márquez guanya i Pedrosa és segon superant Rossi en el final de la cursa.

Marc Márquez no guanya per la moto, però Marc Márquez ha tornat a ser ell quan la moto ha recuperat l'equilibri perdut. Un equilibri que, casualitat o no, ha tornat amb Pedrosa donant indicacions a Honda. Dani Pedrosa, l'únic pilot del món que fa deu anys que participa en les evolucions de l'Honda de Moto GP.