La majoria dels socis del Barça probablement ja saben què faran dissabte. Han vist, escoltat i llegit el que han dit fins ara els candidats i el que han manifestat fa quatre dies els que eren precandidats. Tots han aparegut en els mitjans amb un discurs més aviat justet. Tots plegats han mesurat molt les seves paraules, amb alguns atacs directes, poques iniciatives, amb crítiques per qüestions de parers, però sense papers per acreditar afirmacions del que fan o han fet o no han fet o volen fer o el president sortint o el candidat que sigui si guanyen les eleccions a la presidència. Aquest dies sovint han mirat més cap enrere que no pas cap endavant. Si els socis han de valorar a qui voten per als propers sis anys pel que han explicat dels seus programes, la indecisió és manifesta i ben poc engrescadora. Cadascú ja té els seus seguidors fidels i difícilment s'intercanviaran vots en aquestes últimes hores. Són quatre candidats que han coincidit en algun moment en projectes barcelonistes comuns i que ara amb el pas del temps tenen punts de vista diferents i en alguns casos molt divergents per dirigir un club com el Barça. Estem en el moment en què tothom està a punt de guanyar. Tots es fan enquestes i tots coincideixen a reconèixer que de moment l'expresident Bartomeu encapçala les enquestes que el fan guanyador. Encara queden dos dies per a les votacions, però tots tenen l'esperança de superar Bartomeu, que en l'inici de l'únic debat en què ha participat amb els altres tres candidats va gosar abraonar-se advertit que podia ser la presa fàcil per a un Laporta acostumat al cos a cos i més fet a la dialèctica o per a qualsevol dels altres candidats, que també es veien amb cor d'atacar-lo. Deuria pensar que la millor defensa és un bon ata-c per marcar el seu terreny i va denunciar que anar pel món amb un tríptic com a programa electoral no és garantia de res si només vol fer valer que és qui és i ja va ser fa uns anys un president triomfant. Bartomeu va venir a dir allò de pagant Sant Pere canta per argumentar que el seu programa és el més gruixut i que l'ha fet arribar a tots els socis per una mòdica quantitat a través del club. Algú insinua que Benedito i Freixa van d'acompanyament i, en canvi, no tinc gens clar l'ordre que marcaran les votacions dels socis blaugrana dissabte que ve.

No és cap novetat que tots els presidents del Barça actuen i han actuat fent valer el personalisme i l'autoritat que els dóna el càrrec. És difícil que la transparència que pregonen i reclamen als quatre vents durant la campanya la compleixin si arriben al càrrec. No s'ha vist mai actuar un president com un llibre obert en una negociació. La clàusula de confidencialitat que sempre inclouen per imperatiu de l'altra part, mai per ells, estalvia qualsevol explicació compromesa als socis. Com a molt ja arribarà el moment de l'assemblea de compromissaris. Ara el Barça té el dret que els seus socis puguin escollir el seu president. Tots els socis. Encara que sigui en ple mes de juliol i sense futbol a l'estadi.