La majo­ria dels socis del Barça pro­ba­ble­ment ja saben què faran dis­sabte. Han vist, escol­tat i lle­git el que han dit fins ara els can­di­dats i el que han mani­fes­tat fa qua­tre dies els que eren pre­can­di­dats. Tots han apa­re­gut en els mit­jans amb un dis­curs més aviat jus­tet. Tots ple­gats han mesu­rat molt les seves parau­les, amb alguns atacs direc­tes, poques ini­ci­a­ti­ves, amb crítiques per qüesti­ons de parers, però sense papers per acre­di­tar afir­ma­ci­ons del que fan o han fet o no han fet o volen fer o el pre­si­dent sor­tint o el can­di­dat que sigui si gua­nyen les elec­ci­ons a la pre­sidència. Aquest dies sovint han mirat més cap enrere que no pas cap enda­vant. Si els socis han de valo­rar a qui voten per als pro­pers sis anys pel que han expli­cat dels seus pro­gra­mes, la inde­cisió és mani­festa i ben poc engres­ca­dora. Cadascú ja té els seus segui­dors fidels i difícil­ment s'inter­can­vi­a­ran vots en aques­tes últi­mes hores. Són qua­tre can­di­dats que han coin­ci­dit en algun moment en pro­jec­tes bar­ce­lo­nis­tes comuns i que ara amb el pas del temps tenen punts de vista dife­rents i en alguns casos molt diver­gents per diri­gir un club com el Barça. Estem en el moment en què tot­hom està a punt de gua­nyar. Tots es fan enques­tes i tots coin­ci­dei­xen a reconèixer que de moment l'expre­si­dent Bar­to­meu encapçala les enques­tes que el fan gua­nya­dor. Encara que­den dos dies per a les vota­ci­ons, però tots tenen l'espe­rança de superar Bar­to­meu, que en l'inici de l'únic debat en què ha par­ti­ci­pat amb els altres tres can­di­dats va gosar abra­o­nar-se adver­tit que podia ser la presa fàcil per a un Laporta acos­tu­mat al cos a cos i més fet a la dialèctica o per a qual­se­vol dels altres can­di­dats, que també es veien amb cor d'ata­car-lo. Deu­ria pen­sar que la millor defensa és un bon ata-c per mar­car el seu ter­reny i va denun­ciar que anar pel món amb un tríptic com a pro­grama elec­to­ral no és garan­tia de res si només vol fer valer que és qui és i ja va ser fa uns anys un pre­si­dent tri­om­fant. Bar­to­meu va venir a dir allò de pagant Sant Pere canta per argu­men­tar que el seu pro­grama és el més grui­xut i que l'ha fet arri­bar a tots els socis per una mòdica quan­ti­tat a través del club. Algú insi­nua que Bene­dito i Freixa van d'acom­pa­nya­ment i, en canvi, no tinc gens clar l'ordre que mar­ca­ran les vota­ci­ons dels socis blau­grana dis­sabte que ve.

No és cap nove­tat que tots els pre­si­dents del Barça actuen i han actuat fent valer el per­so­na­lisme i l'auto­ri­tat que els dóna el càrrec. És difícil que la trans­parència que pre­go­nen i recla­men als qua­tre vents durant la cam­pa­nya la com­plei­xin si arri­ben al càrrec. No s'ha vist mai actuar un pre­si­dent com un lli­bre obert en una nego­ci­ació. La clàusula de con­fi­den­ci­a­li­tat que sem­pre inclo­uen per impe­ra­tiu de l'altra part, mai per ells, estal­via qual­se­vol expli­cació com­pro­mesa als socis. Com a molt ja arri­barà el moment de l'assem­blea de com­pro­mis­sa­ris. Ara el Barça té el dret que els seus socis puguin esco­llir el seu pre­si­dent. Tots els socis. Encara que sigui en ple mes de juliol i sense fut­bol a l'estadi.