En el primer debat de la campanya a la presidència del FC Barcelona, a l'aula magna de la Universitat de Vic, hi va haver un tema que, per dir-ho suaument, va passar per alt a la majoria de participants. Ni Laporta, ni Benedito ni Freixa van donar cap mena d'importància a l'esport femení que es practicava al club quan se'ls ho va preguntar, després d'alabar el famós “estil Barça” i abans de baixar de l'estrada després de prop de dues hores de cos a cos. “Te n'has adonat?, t'han passat per alt la pregunta sobre el futbol de les noies”, em recordava una companya de departament, en acabar la moderació d'aquell debat. I el fet és que a la UVic-UCC fa temps que tenim especial interès a posar en pla d'igualtat l'esport femení i masculí, si més no des d'un punt de vista educatiu i de recerca. Entenc perfectament que la globalitat del Barça –sobretot del seu primer equip de futbol– fa que els seus equips femenins tinguin poc pes en el còmput total d'aparicions mediàtiques que té el club. Però també és ben cert que hi ha moltes noies, i molt culers, que són amants del futbol i reivindiquen que entre tots enaltim una mica més l'esport que practiquen: tant els periodistes que fem crònica esportiva com els dirigents de clubs que han de liderar atenent a totes les sensibilitats de la massa social i d'aficionats que tenen. Pocs dies abans del debat, dues futures periodistes (Judit Ortoll i Érika Riera) van ingressar al món professional presentant un treball final de grau molt interessant. També som portada és el títol d'un documental que vol posar en relleu la competitivitat de l'esport femení en disciplines que, algunes, viuen clarament sota l'ombra dels nois: futbol, bàsquet o hoquei, per exemple. La sensibilització de les noves promocions de periodistes esportius és, clarament, un element a considerar quan s'ha de pensar en el futur de l'esport femení. Som aquells qui acabem radiografiant l'actualitat, i ser conscients de la discriminació que pateixen determinades modalitats és un pas important per poder ajudar a canviar les coses. Els joves ens permeten tenir un bri d'esperança que coses que els més veterans potser fem malament tenen possibilitats de canviar més endavant.