Ada Colau tenia tot el dret a retirar la precandidatura olímpica de Barcelona als Jocs d'hivern del 2026. Era un dels punts del seu programa electoral i la mateixa setmana en què va prendre possessió del càrrec el va executar. Aquí hi va haver l'error. Perquè el que no podia fer era liquidar el projecte de la manera com ho va fer, amb precipitació i traïdoria. Els alcaldes de les poblacions pirinenques, que van assabentar-se'n per la premsa, tenien tot el dret a l'enrabiada. Colau va actuar com si la cosa anés només amb ella (o amb Barcelona) i va oblidar que la candidatura era un projecte conjunt. En una entrevista a BTV, l'alcaldessa admetia l'equivocació: “Reconec l'error de comunicació. Els primers dies de mandat calia prendre moltes decisions, com no renovar càrrecs de confiança, i un d'ells era el que liderava la candidatura.” En la mateixa entrevista, Colau fa una afirmació que demostra que, abans de moure un dit, s'hauria d'haver reunit si més no amb els tècnics de la precandidatura per entendre de què anava la cosa. Diu Colau: “Com a capital de Catalunya estarem encantats de col·laborar en projectes [...]. Però no té sentit que Barcelona, que és una ciutat mediterrània, hagi de liderar un projecte pensat per a les poblacions del Pirineu. El lideratge i la responsabilitat ha de ser de la Generalitat.” Si Colau hagués fet el que havia de fer, reunir-se amb els que hi entenen, hauria sabut que el projecte olímpic l'ha de liderar la ciutat que en demana ser seu. Això no exclou que la resta d'administracions s'hi impliquin, però el lideratge recau, òbviament, en l'administració local. Les seves paraules demostren que, reconeixent de nou el dret que tenia a liquidar el projecte, Colau va actuar sense tenir ni idea del que són uns Jocs Olímpics ni del que impliquen. I prendre una decisió sobre una iniciativa de la qual no se'n sap de la missa la meitat és un error que un polític no pot cometre.