Les notes al final de curs i el balanç de la tem­po­rada, quan s'acabi la funció. Algun afi­ci­o­nat l'ha escol­tat mai amb el teló abai­xat en boca dels juga­dors, dels entre­na­dors i dels tècnics? De manera orde­nada, repo­sada i com­pren­si­ble, i no pas des de l'exci­tació momentània poste­rior a la der­rota o a la victòria final? Refle­xi­va­ment, pas­sats tres o qua­tre dies de l'últim par­tit, en roda de premsa oberta a tots els mit­jans, i no pas amb les pul­sa­ci­ons de mil per hora, als ves­ti­dors i pas­sa­dis­sos i racons del pavelló, encara amb el cadàver fume­jant?

La set­mana pas­sada l'ACB va apro­var una sèrie d'aspec­tes enca­mi­nats a millo­rar l'atenció dels pro­ta­go­nis­tes del joc en els mit­jans de comu­ni­cació “i faci­li­tar la seva feina.” Així, els ves­ti­dors esta­ran oberts un cop aca­bat el par­tit durant uns minuts, i una vegada per set­mana una sessió d'entre­na­ment serà oberta als peri­o­dis­tes amb els clubs posant a dis­po­sició seva un mínim de tres pro­ta­go­nis­tes de la plan­ti­lla. En der­bis, clàssics o par­tits qua­li­fi­cats d'espe­ci­als, dos dies abans entre­na­dors i un mínim de tres juga­dors també hau­ran d'estar atents a la premsa. Es va apro­var tot això i també dos media day durant la tem­po­rada. Dos. Un la set­mana abans de començar la com­pe­tició, amb tots els mem­bres de la plan­ti­lla a dis­po­sició dels pro­fes­si­o­nals de la comu­ni­cació durant 45 minuts. L'altre, obli­gat per als equips que juguin la final, també de 45 minuts, però ja amb només amb un mínim de qua­tre juga­dors. I un cop s'ha aca­bat la tem­po­rada, què? Per què no hi ha un media day obli­gat a tots els equips 48 hores després d'haver aca­bat la tem­po­rada? No tenen vigència fins al 30 de juny, els con­trac­tes dels pro­fes­si­o­nals?

És de les can­ta­re­lles més usa­des dels pro­ta­go­nis­tes men­tre dura l'acció, espe­ci­al­ment pels entre­na­dors: “Les notes es posen al final de curs” o “el balanç de la tem­po­rada es fa al final”. Però resulta que és nor­mal i accep­tat que jugat l'últim par­tit, tècnics i juga­dors res­pon­guin els peri­o­dis­tes amb tòpics i dis­cur­sos apre­sos, pobres i man­cats de substància i con­tin­gut. I, cames aju­deu-me, fugin del recinte i passi-ho bé i fins l'any que ve. Juga­dors i entre­na­dors, els matei­xos que es quei­xen ober­ta­ment o indi­rec­ta­ment que els peri­o­dis­tes “opi­nen sense saber”, des­a­pa­rei­xen minuts després de l'escena del crim i ningú, ni el mateix club que els paga fins al 30 de juny ni l'asso­ci­ació de clubs que orga­nitza la com­pe­tició els obliga a aten­dre la premsa per fer aquell balanç que “s'ha de fer al final”.

El media day previ a l'inici de tem­po­rada està molt bé. També el que es fa abans de cites com ara la copa. Però és incom­pren­si­ble que no n'hi hagi cap pas­sats tres dies després de l'últim par­tit. Un dia d'atenció als mit­jans quan ha trans­cor­re­gut un temps i una distància perquè pro­ta­go­nis­tes i peri­o­dis­tes hagin pogut treure les seves con­clu­si­ons i tin­guin un mínim dis­curs for­mat i refle­xi­o­nat des del qual pre­gun­tar, res­pon­dre i esta­blir un diàleg. Des del qual cons­truir una anàlisi amb què s'acla­rei­xin coses, es posi de relleu el que s'ha fet bé i el que s'ha fet mala­ment. Amb què s'expli­qui cap a on s'anirà, sense tòpics ni ama­gar res, dient les coses pel seu nom. Una tro­bada amb pre­gun­tes, res­pos­tes i con­tra­pre­gun­tes, sense res­tric­ci­ons. Allò que un dia es va ins­tau­rar com a un pilar de la infor­mació i que avui és tan com­pli­cat de veure i prac­ti­car.