Les notes al final de curs i el balanç de la temporada, quan s'acabi la funció. Algun aficionat l'ha escoltat mai amb el teló abaixat en boca dels jugadors, dels entrenadors i dels tècnics? De manera ordenada, reposada i comprensible, i no pas des de l'excitació momentània posterior a la derrota o a la victòria final? Reflexivament, passats tres o quatre dies de l'últim partit, en roda de premsa oberta a tots els mitjans, i no pas amb les pulsacions de mil per hora, als vestidors i passadissos i racons del pavelló, encara amb el cadàver fumejant?

La setmana passada l'ACB va aprovar una sèrie d'aspectes encaminats a millorar l'atenció dels protagonistes del joc en els mitjans de comunicació “i facilitar la seva feina.” Així, els vestidors estaran oberts un cop acabat el partit durant uns minuts, i una vegada per setmana una sessió d'entrenament serà oberta als periodistes amb els clubs posant a disposició seva un mínim de tres protagonistes de la plantilla. En derbis, clàssics o partits qualificats d'especials, dos dies abans entrenadors i un mínim de tres jugadors també hauran d'estar atents a la premsa. Es va aprovar tot això i també dos media day durant la temporada. Dos. Un la setmana abans de començar la competició, amb tots els membres de la plantilla a disposició dels professionals de la comunicació durant 45 minuts. L'altre, obligat per als equips que juguin la final, també de 45 minuts, però ja amb només amb un mínim de quatre jugadors. I un cop s'ha acabat la temporada, què? Per què no hi ha un media day obligat a tots els equips 48 hores després d'haver acabat la temporada? No tenen vigència fins al 30 de juny, els contractes dels professionals?

És de les cantarelles més usades dels protagonistes mentre dura l'acció, especialment pels entrenadors: “Les notes es posen al final de curs” o “el balanç de la temporada es fa al final”. Però resulta que és normal i acceptat que jugat l'últim partit, tècnics i jugadors responguin els periodistes amb tòpics i discursos apresos, pobres i mancats de substància i contingut. I, cames ajudeu-me, fugin del recinte i passi-ho bé i fins l'any que ve. Jugadors i entrenadors, els mateixos que es queixen obertament o indirectament que els periodistes “opinen sense saber”, desapareixen minuts després de l'escena del crim i ningú, ni el mateix club que els paga fins al 30 de juny ni l'associació de clubs que organitza la competició els obliga a atendre la premsa per fer aquell balanç que “s'ha de fer al final”.

El media day previ a l'inici de temporada està molt bé. També el que es fa abans de cites com ara la copa. Però és incomprensible que no n'hi hagi cap passats tres dies després de l'últim partit. Un dia d'atenció als mitjans quan ha transcorregut un temps i una distància perquè protagonistes i periodistes hagin pogut treure les seves conclusions i tinguin un mínim discurs format i reflexionat des del qual preguntar, respondre i establir un diàleg. Des del qual construir una anàlisi amb què s'aclareixin coses, es posi de relleu el que s'ha fet bé i el que s'ha fet malament. Amb què s'expliqui cap a on s'anirà, sense tòpics ni amagar res, dient les coses pel seu nom. Una trobada amb preguntes, respostes i contrapreguntes, sense restriccions. Allò que un dia es va instaurar com a un pilar de la informació i que avui és tan complicat de veure i practicar.