Des que s'ha sabut que Pep Guardiola tancarà la llista unitària del 27-S són molts els elogis que ha rebut pel fet d'acceptar aquesta proposta, però tampoc han faltat les crítiques i desqualificacions, algunes fetes des de la més profunda fòbia i visceralitat. Des que un esportista no s'ha de ficar en política, aquell tòpic tan amanit que habitualment fan servir els que després menys prediquen amb l'exemple, fins als que argumenten que si vol la independència de Catalunya com és que durant la seva etapa com a futbolista va jugar amb la selecció espanyola.

Crec que són arguments que es desmunten fàcilment i que no haurien ni de generar debat, encara que la cosa no hagi anat ben bé així. I és que, per començar, ningú qüestiona que un escriptor, un músic o un actor pugui opinar obertament sobre una qüestió política, donar suport a una campanya o formar part d'una candidatura, però, en canvi, si ho fa un esportista està mal vist, i especialment si les idees que defensa no tenen res a veure amb l'establishment polític espanyol. Ens queixem que els esportistes no opinen més enllà de la seva feina, però, per contra, quan algú ho fa raonadament i sense complexos, se'l critica sense contemplacions. En segon lloc, suposo que Guardiola va jugar amb la selecció espanyola perquè en aquell moment va voler o perquè va creure que era el més adequat. Hi tenia tot el dret i es pot jugar amb una selecció encara que ideològicament no pensis com els que et manen.

De tota manera convindria recordar, encara que aquest no hagués estat el seu cas, que la Ley del deporte preveu sancions que poden arribar a la inhabilitació temporal o definitiva en el cas que un esportista es negui a jugar amb la selecció espanyola, legislació aprovada casualment per una bona colla de polítics d'aquells que, com dèiem abans, es posen les mans al cap perquè diuen que no es pot barrejar política i esport, com si aquesta normativa en concret no desmuntés del tot aquesta demagògica sentència. No sé a quants estats més tenen aquesta particular normativa, però ben segur que és força difícil trobar-ne una altra on els polítics influeixin sobre l'esport d'una forma més descarada.