“No em penedeixo de res. Des de ben jovenet vaig tenir la sort de compartir vestidor, de manera esporàdica, amb companys d'arreu de l'Estat espanyol. Ens concentràvem uns quants dies per preparar un campionat. Jugàvem un parell de partits o, en algun cas, tan sols fèiem sessions d'entrenament. Gairebé sempre a Madrid, o als afores, és clar. Vam anar superant etapes, vam anar creixent cadascú en el seu club i, de tant en tant, tornàvem a la selecció espanyola. Amb la il·lusió de retrobar-nos els jugadors que feia temps que pujàvem junts, i amb la predisposició de rebre amb els braços oberts els nous companys. No sentia que hi anava a defensar un país, una bandera, un govern o un ministre. Hi anava i disfrutava com sempre que jugo. L'arribada a l'absoluta va ser un pas més. Amb l'afegit que, si un campionat de base ja fa gràcia jugar-lo, l'absolut multiplica els al·licients. Ser en un mundial, viure'l i jugar-lo. Què més pot demanar un esportista?”

Així podria començar una roda de premsa d'algun jugador català referent que, com tants n'hi ha, han fet carrera –amb un pes fonamental, per cert– amb les seleccions espanyoles. La llei espanyola de l'esport obliga els jugadors convocats pels seleccionadors espanyols a presentar-se a la cita, amb l'amenaça de ser sancionats si no ho fan. Possiblement, i tot i que alguns ho hauríem desitjat fa anys, molts esportistes de primer nivell reconeguts arreu del món ni s'havien plantejat mai seriosament la possibilitat de seguir l'exemple d'altres menys mediàtics, com Miquel Masoliver. La roda de premsa del protagonista estrella podria continuar així: “Jo tampoc m'havia plantejat renunciar-hi. Fins ara. Dic prou.” És ficció, és clar, però ja no ens sona tan imaginari com fa uns anys. Proper? Tant de bo. Si un senyor ministre és capaç de retreure que n'hi ha que han vestit la samarreta de la selecció espanyola per diners i no pas per patriotisme, doncs recullo el consell i hi renuncio perquè no sento prou la pàtria veïna. Què em faran? Em castigaran? M'agradarà veure-ho. Fem un pas més. Fem-lo tots. També els esportistes.