Les altes, les baixes, els rumors sempre interessats i els traspassos fets per necessitat imperativa d'arreplegar quatre duros per refer-se de situacions econòmiques dèbils o desastroses marquen sovint els mesos d'estiu en el món del futbol, encara que oficialment els equips ja estiguin treballant. Ara mateix estem en aquest moment. Tancar projectes esportius en aquest moment de la pretemporada depèn de condicions i situacions ben diverses. Les plantilles encara no estan tancades i continuen estudiant tota mena de possibilitats ja siguin entrades o sortides de futbolistes que es treballen el seu futur. El Barça, per exemple, ja ha advertit que qualsevol jugador que vulgui sortir caldrà que pagui la clàusula que determina la seva desvinculació del club. Diuen que és el peatge per si algú vol canviar d'aires, però sovint s'ha vist que hi ha clàusules que es fan valer en algunes negociacions i en altres ocasions es rebaixen com si res segons les necessitats o la voluntat de tancar els acords. També hi ha qui utilitza ofertes per no anar enlloc i provar de millorar els seus propis contractes. Hi ha moviments condicionats als canvis de cromos entre clubs. Demanar cessions és un dels recursos dels equips que no tenen prou diners. Generalment, si el projecte surt bé, la temporada següent cal tornar a començar, ja que el jugador retorna al seu club d'origen. Es fan un favor mutu que mai beneficia el més dèbil. Aquesta temporada, l'Espanyol ha obert la porta, per necessitats econòmiques, a futbolistes que han estat protagonistes destacats del seu projecte esportiu. Difícilment ara podrà aconseguir en el mercat uns substituts de les característiques dels que han marxat justament per una qüestió econòmica. Han aparegut bones ofertes pels jugadors i estalvi en fitxes i també algun ingrés pels traspassos. Amb això s'ha debilitat un projecte esportiu que s'haurà d'ajustar amb molta habilitat i creuant els dits per encertar de ple amb les incorporacions que es facin. Malgrat aquests moviments, ben poca cosa s'haurà millorat econòmicament. No tots els projectes esportius, però, es fan mirant els diners que hi ha a la caixa dels clubs. Hi ha grups econòmics interessats a invertir i guanyar calés amb jugadors. Fitxen per invertir. I en alguna ocasió els pot sortir bé. Compren tots els drets o una part i volten pel món oferint un producte que pot interessar a algun club. Ofereixen futbolistes. Han aparegut inversors de poc braç amb grans promeses de convertir un club en un gran club i no tots els projectes han reeixit. És veritat que hi ha clubs, que són societats anònimes esportives, oberts a tenir amos. De casa o de fora. Els socis hi tenen poca cosa a dir. Ja amb la transformació dels clubs en societats anònimes esportives van perdre pes per guanyar-lo els accionistes. I si algú que busca notorietat o li sembli que pot guanyar-hi diners o notorietat social pot acabar com un dels accionistes principals sense cap interès per l'esport o pel futbol si es el cas. El mercat està obert.