El ciclista escocès Graham Obree va revolucionar als anys noranta la postura corporal sobre la bicicleta i va batre dos cops el rècord mundial de l'hora quan era amateur. L'escocès volador va desfiar les normes de l'UCI amb una bicicleta que es va construir ell mateix i va adoptar una posició del cos semblant a la dels esquiadors (tirat cap endavant). A la dècada dels seixanta, l'atleta nord-americà Dick Fosbury va guanyar el salt d'alçada dels Jocs Olímpics de Mèxic amb una nova tècnica. El salt Fosbury va significar un abans i un després en aquesta modalitat. Ara tothom salta d'esquena. Van ser innovadors, precursors d'estils que es van acabar imposant i triomfant. Ara li podria tocar el torn a la natació. Aquest diumenge comença la natació del mundial de Kazan, i el nord-americà Ryan Lochte provarà una nova tècnica de viratge en les proves d'estil lliure. Lochte té 77 medalles en grans competicions internacionals (5 ors olímpics i 15 de mundials, entre d'altres). Té 30 anys i ha decidit fer un pas més enllà, reinventar-se per seguir sent competitiu. Ja va provar aquest viratge fa poques setmanes en una competició a la Universitat de Geòrgia i ara el posarà a prova en un gran aparador. Només el podrà utilitzar en les proves d'estil lliure perquè la normativa ho impedeix en la resta d'estils. Consisteix a fer el viratge i tot seguit nedar la part subaquàtica d'esquena. L'objectiu és no perdre velocitat i guanyar unes mil·lèsimes de segon respecte dels rivals. Ara mateix és una incògnita saber si aquesta tècnica tindrà rendiment en l'alta competició. Al seu dia, la majoria d'entrenadors i periodistes especialitzats van mostrar incredulitat amb els estils d'Obree i Fosbury. Alguns, ara, també s'han pronunciat amb escepticisme en el cas de Lochte. El nedador va a contracorrent, però potser d'aquí a un temps tothom farà el viratge que als EUA ja han batejat com el “dofí d'esquena”. Estigueu pendents aquests dies del mundial de Kazan.