L'edat de bronze

En aquests últims anys, hem escol­tat, vist i lle­git sovint com Espa­nya ha inflat el pit per la pre­sumpta, si se'm per­met l'expressió, edat d'or del seu esport. També s'ha par­lat d'edat d'or del peri­o­disme, però això era en sen­tit irònic, és clar. Els qua­tre pilars que han sub­jec­tat l'argu­ment són Rafa Nadal (29 anys), Alberto Con­ta­dor (32), Fer­nando Alonso (34) i Pau Gasol (35). La bio­lo­gia, però, és letal i els qua­tre genets comen­cen a donar símpto­mes d'esgo­ta­ment sense que
a mitjà ter­mini es vegi un relleu amb cara i ulls, i més si els cata­lans se'n van a mun­tar el seu propi estat, que està per veure.

De Nadal, un dels millors ten­nis­tes de la història, està tot dit. Un mons­tre amb una força física i de resistència des­co­mu­nal, amb una capa­ci­tat intel·lec­tual molt per sobre de la de la mit­jana dels espor­tis­tes d'elit. Ja fa una dot­zena d'anys que com­pe­teix com a pro­fes­si­o­nal a un nivell excels i el des­gast, ho estem veient, ja li passa fac­tura. En el ten­nis –l'esport indi­vi­dual més mediàtic– no hi ha ningú a l'Estat espa­nyol que pugui aga­far el seu relleu en els pro­pers anys.

Alberto Con­ta­dor també és un llui­ta­dor nat. Un ciclista amb vocació de fer aixe­car els afi­ci­o­nats del sofà just quan estan a punt de caure en la mig­di­ada esti­uenca, però en el dar­rer Tour ja va que­dar clar que la corda se li acaba. Ell mateix ha dit que no anirà més enllà del 2016. L'altre gran ciclista espa­nyol, Ale­jan­dro Val­verde, té 36 anys i poca espe­rança de vida espor­tiva.

De Fer­nando Alonso, l'home que va fer pujar els índexs d'audiència de la fórmula 1 fins a nivells insos­pi­tats, també se n'ha par­lat a bas­ta­ment. Els experts coin­ci­dei­xen a dir que és el millor pilot del cam­pi­o­nat, però van pas­sant els anys i els títols se'ls repar­tei­xen els altres. L'arri­bada a McLa­ren el pot dei­xar encara unes tem­po­ra­des més sense títols i l'edat, al final, no per­dona. Alguns veuen en la figura de Car­los Sainz la pos­si­bi­li­tat d'un futur gran campió, però de moment Max Vers­tap­pen (17 anys!) ja li està pas­sant la mà per la cara al mateix equip. Mal senyal.

I arri­bem a Pau Gasol, és clar. La seva con­dició de català ha estat ben usada a Madrid per fer d'ell un refe­rent de la marca Espa­nya, si és que això vol dir alguna cosa. El juga­dor de Sant Boi ho ha gua­nyat tot a la pista i a fora, però cada vegada ha de vigi­lar més la seva con­dició física. Pro­ba­ble­ment la seva tra­jectòria amb la selecció espa­nyola de bàsquet no anirà gaire més enllà dels Jocs de Rio.

Els senyals d'esgo­ta­ment d'aquesta ficció que ha estat l'edat d'or abra­cen tots els àmbits. La selecció espa­nyola de fut­bol no només va per­dent refe­rents, sinó que els resul­tats són cada vegada més dece­be­dors. En la natació, ara que es dis­puta el mun­dial, la baixa de Mireia Bel­monte ha des­co­bert en quina situ­ació es troba aquest esport al cos­tat de les grans potències mun­di­als. Fins i tot la sin­cro­nit­zada perd posi­ci­ons de manera alar­mant.

El 20 d'agost començarà el mun­dial d'atle­tisme i la gran espe­rança espa­nyola és Ruth Bei­tia, de 36 anys. Espa­nya no bai­xarà un esglaó de cop en el con­cert inter­na­ci­o­nal, sinó dos, com a mínim. Ben­vin­guts, doncs, a l'edat de bronze.