En aquests últims anys, hem escoltat, vist i llegit sovint com Espanya ha inflat el pit per la presumpta, si se'm permet l'expressió, edat d'or del seu esport. També s'ha parlat d'edat d'or del periodisme, però això era en sentit irònic, és clar. Els quatre pilars que han subjectat l'argument són Rafa Nadal (29 anys), Alberto Contador (32), Fernando Alonso (34) i Pau Gasol (35). La biologia, però, és letal i els quatre genets comencen a donar símptomes d'esgotament sense que
a mitjà termini es vegi un relleu amb cara i ulls, i més si els catalans se'n van a muntar el seu propi estat, que està per veure.

De Nadal, un dels millors tennistes de la història, està tot dit. Un monstre amb una força física i de resistència descomunal, amb una capacitat intel·lectual molt per sobre de la de la mitjana dels esportistes d'elit. Ja fa una dotzena d'anys que competeix com a professional a un nivell excels i el desgast, ho estem veient, ja li passa factura. En el tennis –l'esport individual més mediàtic– no hi ha ningú a l'Estat espanyol que pugui agafar el seu relleu en els propers anys.

Alberto Contador també és un lluitador nat. Un ciclista amb vocació de fer aixecar els aficionats del sofà just quan estan a punt de caure en la migdiada estiuenca, però en el darrer Tour ja va quedar clar que la corda se li acaba. Ell mateix ha dit que no anirà més enllà del 2016. L'altre gran ciclista espanyol, Alejandro Valverde, té 36 anys i poca esperança de vida esportiva.

De Fernando Alonso, l'home que va fer pujar els índexs d'audiència de la fórmula 1 fins a nivells insospitats, també se n'ha parlat a bastament. Els experts coincideixen a dir que és el millor pilot del campionat, però van passant els anys i els títols se'ls reparteixen els altres. L'arribada a McLaren el pot deixar encara unes temporades més sense títols i l'edat, al final, no perdona. Alguns veuen en la figura de Carlos Sainz la possibilitat d'un futur gran campió, però de moment Max Verstappen (17 anys!) ja li està passant la mà per la cara al mateix equip. Mal senyal.

I arribem a Pau Gasol, és clar. La seva condició de català ha estat ben usada a Madrid per fer d'ell un referent de la marca Espanya, si és que això vol dir alguna cosa. El jugador de Sant Boi ho ha guanyat tot a la pista i a fora, però cada vegada ha de vigilar més la seva condició física. Probablement la seva trajectòria amb la selecció espanyola de bàsquet no anirà gaire més enllà dels Jocs de Rio.

Els senyals d'esgotament d'aquesta ficció que ha estat l'edat d'or abracen tots els àmbits. La selecció espanyola de futbol no només va perdent referents, sinó que els resultats són cada vegada més decebedors. En la natació, ara que es disputa el mundial, la baixa de Mireia Belmonte ha descobert en quina situació es troba aquest esport al costat de les grans potències mundials. Fins i tot la sincronitzada perd posicions de manera alarmant.

El 20 d'agost començarà el mundial d'atletisme i la gran esperança espanyola és Ruth Beitia, de 36 anys. Espanya no baixarà un esglaó de cop en el concert internacional, sinó dos, com a mínim. Benvinguts, doncs, a l'edat de bronze.