A final d'aquest mes es farà a Pequín el mundial d'atletisme. Un esport que ara mateix viu sacsejat per la implosió generada per les informacions del diari britànic Sunday Times i la televisió alemanya ADR. El dopatge torna a ser protagonista i la generalització i la falta de rigor torna a esquitxar de manera perillosa un dels esports reis, tal com ho va fer fa uns anys amb el ciclisme. Aquests dos mitjans van tenir accés als resultats de 12.000 anàlisis de sang de 5.000 atletes. Una de les conclusions extretes és que una tercera part de les medalles de Jocs Olímpics i mundials entre el 2001 i el 2012 les van aconseguir atletes que registraven resultats sospitosos. La primera consideració és que els valors atípics en els controls no havien de ser necessàriament indicatius de dopatge. La segona és que s'hauria d'arribar fins al fons de la qüestió per esvair sospites i parlar de certeses. I en aquest sentit, hi ha una certesa fefaent. L'atletisme rus, una fàbrica de produir medalles, ha acabat retratat. En els últims tres anys s'ha sancionat gairebé un centenar d'atletes russos per dopatge. El president de la federació va haver de dimitir per l'escàndol dels marxadors que entrenava Viktor Txegin. Disset dels seu atletes van donar positiu. Entre ells, Olga Kaniskina, or olímpic 2008 i tres cops campiona del món; Serguei Kirdiapkin, or olímpic 2012 i doble campió mundial i Valeri Bortxin, or olímpic 2008 i també doble campió mundial. Rússia va liderar el medaller de l'últim mundial (Moscou 2013). D'aquí a pocs dies, a Pequín, baixarà molts llocs. Rússia no hi envia cap marxadora i només un marxador. Cap llançadora de martell ni de pes. Tot plegat, inèdit. En les proves de selecció, cap atleta femenina va baixar dels dos minuts en 800 m ni dels 51.40 en 400 m. Durant molts anys, l'atletisme rus ha jugat a amargar el problema i fer-lo més gran. Com el joc de la matrioixca (nines russes). Però quan ha obert la més gran s'ha adonat que tota la fusta interior estava podrida.