La matrioixca podrida

A final d'aquest mes es farà a Pequín el mun­dial d'atle­tisme. Un esport que ara mateix viu sac­se­jat per la implosió gene­rada per les infor­ma­ci­ons del diari britànic Sun­day Times i la tele­visió ale­ma­nya ADR. El dopatge torna a ser pro­ta­go­nista i la gene­ra­lit­zació i la falta de rigor torna a esquit­xar de manera peri­llosa un dels esports reis, tal com ho va fer fa uns anys amb el ciclisme. Aquests dos mit­jans van tenir accés als resul­tats de 12.000 anàlisis de sang de 5.000 atle­tes. Una de les con­clu­si­ons extre­tes és que una ter­cera part de les meda­lles de Jocs Olímpics i mun­di­als entre el 2001 i el 2012 les van acon­se­guir atle­tes que regis­tra­ven resul­tats sos­pi­to­sos. La pri­mera con­si­de­ració és que els valors atípics en els con­trols no havien de ser necessària­ment indi­ca­tius de dopatge. La segona és que s'hau­ria d'arri­bar fins al fons de la qüestió per esvair sos­pi­tes i par­lar de cer­te­ses. I en aquest sen­tit, hi ha una cer­tesa fefa­ent. L'atle­tisme rus, una fàbrica de pro­duir meda­lles, ha aca­bat retra­tat. En els últims tres anys s'ha san­ci­o­nat gai­rebé un cen­te­nar d'atle­tes rus­sos per dopatge. El pre­si­dent de la fede­ració va haver de dimi­tir per l'escàndol dels mar­xa­dors que entre­nava Vik­tor Txe­gin. Dis­set dels seu atle­tes van donar posi­tiu. Entre ells, Olga Kaniskina, or olímpic 2008 i tres cops cam­pi­ona del món; Ser­guei Kir­di­apkin, or olímpic 2012 i doble campió mun­dial i Valeri Bort­xin, or olímpic 2008 i també doble campió mun­dial. Rússia va lide­rar el meda­ller de l'últim mun­dial (Mos­cou 2013). D'aquí a pocs dies, a Pequín, bai­xarà molts llocs. Rússia no hi envia cap mar­xa­dora i només un mar­xa­dor. Cap llançadora de mar­tell ni de pes. Tot ple­gat, inèdit. En les pro­ves de selecció, cap atleta feme­nina va bai­xar dels dos minuts en 800 m ni dels 51.40 en 400 m. Durant molts anys, l'atle­tisme rus ha jugat a amar­gar el pro­blema i fer-lo més gran. Com el joc de la matri­oixca (nines rus­ses). Però quan ha obert la més gran s'ha ado­nat que tota la fusta inte­rior estava podrida.