Venint del sud, a la carretera de Brussel·les, el preu de la dignitat d'Europa és als camps de Waterloo, que és on la història es va enfangar el 18 de juny de 1815. A Hougoumont, a la casa pairal fortificada que va protegir el flanc dret de l'aristocràcia europea comandada aleshores pel duc de Wellington, els estats hereus dels 3.750 prussians i britànics que hi van morir per impedir que els altres 3.000 morts francesos se n'enduguessin la glòria paguen indirectament la dignificació del lloc per perpetuar-ne la victòria. A l'altra punta, Le Caillou, la casa de pagès on Napoleó va establir el quarter general abans de la batalla es manté digna amb la mateixa diplomàcia; i, al mig, sota el munt immens de terra del memorial del Puig del Lleó alçat damunt del centre sensible de la formació de guerra de qui la va guanyar, les 40.000 víctimes es dignifiquen amb la reconstrucció forense del cadàver d'un soldat descobert durant les obres d'urbanització de l'aniversari recent.

Més avall, a Peronne i en tota la vall del Somme, els centres d'interpretació de la I Guerra Mundial posen de manifest que, només l'1 de juliol de 1916, 20.000 homes van morir per la incompetent febrada militarista dels governs del segle més bèstia d'Europa, i, tornant al nord, tant a La Coupole, prop de Calais, des d'on el règim alemany de la II Guerra Mundial va llançar els primers míssils balístics contra la població, com en el memorial del desembarcament de Normandia del 6 de juny de 1944 de Caen, on la dignitat esclata als ulls en les últimes cartes autògrafes dels afusellats per dissidència, en tots aquests llocs on la dignitat europea es compta en milers de vides, l'euro amb cinquanta-quatre cèntims per persona que ha pagat el Barça com a multa a Europa per haver lluït l'estelada el 6 de juny del 2015 a l'estadi històric de Berlín em sembla la xavalla d'una dignitat molt ben invertida.