Paridisme

És agost; la xafo­gor no marxa; el fut­bol que ser­vei­xen les teles no té més enti­tat que un entre­na­ment amb públic, i el Gam­per tot just va ser­vir per intuir –i prou, que al davant hi havia un rival des­ten­sat– que Messi, Ney­mar, Suárez i Raki­tic, en mode “como decíamos ayer”, han tor­nat tan ràpids, inten­sos, ruti­lants com van mar­xar. És agost; qui no fa vacan­ces si més no n'ensuma la for­tor, i de la renúncia de la direc­tiva a recórrer con­tra la dar­rera sanció antiin­depe de la UEFA ja està tot dit, perquè amb aquesta direc­tiva, fa qua­tre dies ava­lada amb majo­ria abso­luta per la gent blau­grana, ja tot està dit, i tot és pos­si­ble. És agost, i pre­tem­po­rada encara, i l'arti­cu­lista, que amb èxit decrei­xent intenta no repe­tir i no repe­tir-se, grata en el pou sense fons de l'actu­a­li­tat, bus­cant assump­tes de què par­lar.

I allà, bar­re­jat amb les cròniques dels entre­na­ments amb públic i les decla­ra­ci­ons i la borsa del mer­cato, s'hi troba de tot. Un es pot assa­ben­tar, per exem­ple, que Guar­di­ola va posar cares rares en una roda de premsa com­par­tida amb l'entre­na­dor del Madrid, i que, a més, va lluir una samar­reta matri­cu­lada amb el CAT, el molt irre­ve­rent. I pot des­co­brir que Arda Turan busca casa a Cas­tell­de­fels, i que Iker Casi­llas i Sara Car­bo­nero –en les notícies sobre Casi­llas el redac­tor no ha d'obli­dar mai Car­bo­nero, d'ofici peri­o­dista– ja n'han tro­bat, a Porto. Ah, i que Sara, a més, es va banyar en una pis­cina. Hi ha vídeo de la sus­dita tirant-se a l'aigua, pen­jat per ella a l'Ins­ta­gram. I no, no se li veu la matrícula, que el pla és late­ral i a con­tra­llum. Tot i que en van plens, alguns apa­ra­dors d'infor­mació espor­tiva, de senyo­res ben matri­cu­la­des lluint part del dar­rere, tan atlètiques i esti­uen­ques. Hi ha altres tro­ba­lles entre les notícies més lle­gi­des o els vídeos més vis­tos o repiu­lats. Com allò de Messi i Totti, lle­gen­des, lluint part del davant –abdo­mi­nals, vull dir, no mal­pen­sin, irre­ve­rents– en una foto als ves­ti­dors del Camp Nou. O els mems i les bro­me­tes sobre l'ene­mis­tat de Wen­ger i Mou­rinho made in Twit­ter, aquesta cosa que tan sovint bull o s'incen­dia, que està sent un estiu molt sec. O els clàssics de Cris­ti­ano, que pre­gunta als fans com pen­ti­nar-se, i que, a més d'una nova línia de calçotets, tan ben embo­tits, té un doble. És danès i menor d'edat però ja publi­ca­ble amb cara i ulls, es veu, i s'exhi­beix imi­tant el seu ídol, pel qual, a més de pen­ti­nar-se i posar com ell, s'ha reba­te­jat i ara es diu també Ronaldo.

En fi, tot de notícies interes­sants, impor­tants, urgents i fina­ment tre­ba­lla­des que acre­di­ten aquell man­tra degra­dant que diu que de peri­o­dista, o de pari­dista, pot fer-ne qual­se­vol, ni que sigui un cretí o un mico amb dues pis­to­les. Notícies tan lle­gi­des, vis­tes i escol­ta­des que acre­di­ten, sí, també, que de lec­tor, oient o espec­ta­dor pot fer-ne igual­ment qual­se­vol. Coses de l'agost i el desert de la pre­tem­po­rada i bla-bla-bla? No cre­guin. Un bui­datge com aquest es pot fer cada set­mana, o cada dia, de gener a desem­bre. Amb aquest pari­disme hi ha qui fa l'agost tot l'any.