Són d'ori­gen popu­lar i humil la gran majo­ria, com Pedro, que, tocats pels déus i la sort, un dia arri­ben a pro­fes­si­o­nals del fut­bol pagats a preus d'or. De la mateixa manera que han anat esgar­ra­pant minuts i presència al pri­mer equip un dia comen­cen a per­dre'n per l'arri­bada de juga­dors millors o per noves estratègies d'equip. Ales­ho­res, comen­cen a exi­gir més minuts i presència a l'equip titu­lar fins que ame­na­cen d'anar-se'n. Els clubs els han fet rics, mili­o­na­ris, però ells tenen memòria de peix. Només conei­xen l'aigua on neden en aquell moment. La res­posta només pot ser una, que com­plei­xin el con­tracte o que paguin el preu esti­pu­lat que diu la seva clàusula, en cas que el tren­quin.

De repre­sen­tants n'hi ha de tota mena, però sem­pre la dar­rera paraula la té el juga­dor. Recordo que vaig escriure un arti­cle titu­lat “Efecte Pedrito”, en què elo­gi­ava l'acti­tud d'en Pep de con­fiar en un juga­dor que tenia peu i mig cedit a un equip de la segona B anda­lusa. Afi­ci­o­nats diver­sos van fer-ne broma pel nom en dimi­nu­tiu del juga­dor –el va can­viar a velo­ci­tat exprés– i pel per­fil tan dife­rent del joc de sem­pre dels davan­ters. El seu tri­omf ha estat inqüesti­o­na­ble: en un any campió d'Europa; poc després, del món. Juga­dor de referència. Esti­mat per la gent, reco­ne­gut mun­di­al­ment, s'ha obli­dat de tot el que la deessa For­tuna li ha donat. Vol més minuts, lògic, però s'oblida de tot el que el Barça ha fet per ell. La seva memòria ha esbor­rat el suport de la gent, la fitxa estra­tosfèrica que mai no havia ni somiat. I ara aquest bon noi canari tan inte­grat a Cata­lu­nya i al Barça exi­geix més minuts o no estarà a gust al club que l'ha fet tri­om­far. Que refle­xi­oni una mica, que repassi d'on ve i on ha arri­bat. Veurà, com a fill de les illes afor­tu­na­des, que, tant si se'n va com si es queda, ha de ser agraït. Sem­pre hi ha qui ho ha fet pit­jor, però dol que nanos del plan­ter entrin en el joc dels tram­po­sos Figo, Ramos, Di María, Ibra­hi­mo­vic i tants i tants d'altres. Egois­tes sense memòria.