“Welcome to Messiland”
“Jo he vist jugar Pelé, el de carn i ossos, amb el Santos; el millor jugador de la història.” Això li havia sentit a dir, quan era petit i no poques vegades, a un veí de casa, el senyor Stefanescu, un romanès que havia exercit la carrera diplomàtica i que a final dels seixanta va estar destinat al Brasil, concretament a São Paulo. Molt més que un futbolista, Edson Arantes do Nascimento va esdevenir una icona del seu país i, fins i tot, en dies de partit, a les taquilles del modest camp de Vila Belmiro o del majestuós Maracanã –quan es tractava de la canarinha– s'havien arribat a penjar cartells del tipus: “Pelé will not play tonight”, per evitar possibles reclamacions.
Amb motiu del trofeu Joan Gamper, convertit des de fa uns anys en una mena de parc temàtic del FC Barcelona, van ser més de 94.000 les ànimes que van omplir a vessar el temple, de les quals moltíssimes eren de turistes vinguts d'arreu. Quan tornin a casa seva a París, Milà, Sant Petersburg, Miami, Tòquio o Tomelloso, tots ells podran presumir d'haver estat al Camp Nou i d'haver tingut el privilegi –del qual nosaltres gaudim cada setmana– d'haver vist jugar Messi, el de carn i ossos, amb el Barça. El millor jugador de la història. Això potser hauríem d'explotar-ho més: benvinguts a Messiland!
Primer títol a Tbilisi
De la mateixa manera, els jugadors del Sevilla, el nostre rival de demà, sempre podran explicar que van tenir l'honor de competir en el marc d'una final europea contra un mite i una llegenda: Messi i el Barça. A Tbilisi toca aixecar el primer dels sis títols que volem guanyar aquesta temporada.
Els andalusos han dedicat gairebé tot l'estiu a pensar i preparar a consciència la supercopa d'Europa. “No es guanya només amb la samarreta”, deia fa uns dies el seu porter, el portuguès Beto Bastos, referint-se al Barça. Té tota la raó, però l'afirmació implica reconèixer que imposa –i molt– sortir al camp i veure onze tipus formats davant teu vestits amb la gloriosa samarreta blaugrana.
L'anècdota la va posar el seu nou fitxatge, el danès Krohn-Dehli, que coincidint sense saber-ho amb el mateix dia que Messi anticipava la seva arribada als entrenaments, declarava: “Messi és el millor del món i costarà aturar-lo, tot i que encara no s'entreni”, confiat –com els seus companys i tècnics– que la presència de l'astre argentí podria ser testimonial. Curiosament, tant ell com el seu entrenador, Unai Emery, s'assabentaven després que Leo, sense ni un gram de més al seu cos d'atleta, ja s'exercitava juntament amb Neymar (maleïdes galteres!), Suárez... més Rakitic, Alves, Iniesta... Gola seca i suor fred. Som insaciables i volem guanyar-ho tot.
Paraula de president...
Sobre l'afer de les estelades va parlar el president, Josep Maria Bartomeu, en el marc del Congrés Mundial de Penyes: “Vaig dir que arribaríem fins al final, i fins al final arribarem en aquest tema. Ho farem de la manera que ens caracteritza a nosaltres, pensant sempre en els interessos del club i de Catalunya. Que ningú vegi que la decisió de no recórrer sigui un acte de feblesa, perquè no ho és.“
En prenem nota. Per cert, si jo fos un dels directius que encapçalarà demà la delegació del club, em presentaria a la llotja del Dinamo Arena amb una estelada. I –com diria el president– que ningú ho vegi com un acte de provocació. Llibertat d'expressió, dignitat i honor. Parlem d'això.
