La medalla de plata d'Ona Carbonell en el solo tècnic i la de bronze de Jessica Vall en els 200 m braça en els campionats del món de natació que s'han disputat a Kazan (Rússia) van merèixer obrir la portada d'aquest diari. Són les imatges que il·lustren aquest article. Vam ser l'únic diari esportiu dels que s'editen a Barcelona i Madrid que va dedicar la portada d'aquells dos dies a les nedadores catalanes. El dia que Ona Carbonell va guanyar el bronze en el solo lliure, la nostra portada va ser per al Barça i la nedadora va tenir el seu espai en la part superior.

Cada mitjà és ben lliure de dedicar el seu espai a qui vulgui i no pretenc pas valorar el que van fer els altres diaris esportius. L'única cosa que vull fer és destacar la notícia que la Federació Espanyola de Natació va penjar al seu lloc web i que també va penjar a Twitter. Més que res perquè tot plegat és molt divertit. La notícia de la federació portava aquest títol: “Jessica: la premsa espanyola es rendeix a la reina.” La imatge de la notícia era la nostra portada dedicada a Jessica Vall i en el text es deia que la medalla de Jessica “havia copat moltes de les portades dels diaris, blocs, digitals...” La veritat és que, portades, portades en paper, la d'aquest diari. I és que, com va piular un seguidor, responent al tuit de la federació: “Per ser més exactes, jo ho deixaria que l'única que es rendeix [a la nedadora] és la premsa en català.”

Imagino que si la Federació Espanyola de Natació fa alguna mena de dossier de premsa de resum del mundial de Kazan inclourà les portades d'aquest diari. I si el recull arriba a la federació internacional, m'imagino els responsables de la federació espanyola explicant d'on és aquest únic diari que ha posat les medalles guanyades per les seves nedadores en la portada. I potser també els preguntaran què és això de color groc i vermell que hi ha en la lletra O de L'Esportiu.

I és que al final encara resultarà que en aquest mundial de Kazan, el mitjà que més haurà promogut els èxits de la marca Espanya haurem estat nosaltres. Cosa que, evidentment, no hauríem fet si l'Ona i la Jessica fossin de Guadalajara o de Santander.