La jove esportista assegura que s'ho ha guanyat per mèrits propis deixant fora adults que s'han jugat la classificació contra ella. O ella contra ells. No és el primer cas ni serà l'últim. N'hem vist i veurem esportistes molt joves, de disciplines esportives diferents, competint en mundials o en Jocs Olímpics. Ara a Kazan ho ha protagonitzat una nena de deu anys. D'entrada em sembla fora de to, però és cert que en l'esport hem vist actuacions d'adolescents que han participat en competicions amb adults sense cap mena de problema. Ricky Rubio va debutar a la Penya amb Aíto als catorze anys, o als Jocs Olímpics de Barcelona, la nedadora japonesa Kyoko Iwasaki, també amb catorze anys, va guanyar una medalla d'or o la gimnasta romanesa Nadia Comaneci a Mont-real va enlluernar tothom amb les seves actuacions... i podríem seguir amb més exemples però com que he escoltat i llegit tota mena de comentaris sobre la participació als mundials de natació d'Alzain Tareq, de Bahrain, he volgut consultar a Pep Marí, psicòleg de l'esport del CAR, com és possible que només tenint deu anys pugui treure el cap en una competició d'elit i com cal que ho afronti. Pep Marí em diu que cal tenir present tres conceptes: primer, les càrregues d'entrenaments que s'haurien d'ajustar a les seves possibilitats; segon, saber si la jove esportista ha participat en la presa de decisions que l'han dut a un mundial amb deu anys, i tercer, si hi ha hagut una planificació perquè el gran volum d'entrenaments no la descompensés en el seu desenvolupament integral com a persona. Pep Marí pensa que si es programen els entrenaments també s'hauria de pensar en estones per jugar, per relacionar-se socialment, per anar a l'escola i fer el que li toca fer a una nena de la seva edat, tot plegat amb la supervisió d'un equip professional amb preparador físic, metge, fisiòleg, dietista, psicòleg... Pep Marí em comenta que un sol entrenador, per bo i experimentat que sigui, no pot saber de tot, i vés a saber si aquesta nena ha tingut al seu abast tot això. Sigui com sigui hem tingut exemples d'esportistes molt joves en tota mena de competicions i amb parers ben diferents. Hi ha qui pensa que és lamentable que una nena de deu anys competeixi contra professionals. S'haurien de preocupar que a aquesta edat aprengués i s'ho passés bé fent el que vulgui fer. Sabem de pilots que sense edat per conduir ja han corregut pels circuits i que els seus pares els han induït de ben petits a fer-ho. Qualsevol esportista té dret a fer esport i competir on sigui i contra qui sigui? Som conscients que hi ha esportistes que practiquen disciplines esportives que els lliguen de molt joves i els reclamen moltes hores d'entrenaments? Algunes federacions, com la FINA, no posen límits d'edat en les competicions. Cal fer-ho? No fan grans marques. S'ho passa bé competint? O entrenant-se? Què fa una nena de deu anys en un mundial de natació? Obrim debats falsos?